No puc començar de cap altra forma, no en sóc capaç, perquè ara mateix la sensació que tinc al cos és la de viure en un estat opressor que demostra cada dia que això d’Estat de les autonomies és una mera estupidesa, un títol més per a amagar el vertader procés que estem vivint en els darrers dies: la recentralització de l’Estat cap al rovell de l’ou, cap a Madrid.
Ja fa temps que s’ensuma una crisi de valors polítics alarmant. La polarització esquerra-dreta s’ha convertit en una fina línia que només marca el to de les paraules, el contingut dels discursos, res queda ja d’aquella vinculació de l’acció política de l’esquerra als continguts progressistes. Cap indici de la fortalesa d’aquells jacobins que, asseguts a l’esquerra de la Cambra francesa, defensaven els drets socials en les Assemblees legislatives davant els que encara desitjaven els privilegis nobles d’un Antic Règim ja derrotat a la Revolució francesa.
Ara, la política de l’esquerra a l’estat espanyol manté una acció de perfil baix. I tot a pesar dels embats feixistes del govern espanyol, que ha trobat en el nacionalisme català una excusa per a mostrar tot el seu ideari retrògrad i caspós. No em puc creure que tot el que està passant tinga el silenci dels partits que s’autoproclamen d’esquerra, inclosos malauradament els valencians, perquè aquesta inacció és la que permet que tot el que està passant recórrega el seu devastador camí sense cap tipus de conseqüència. Per què és això? Tenen por de perdre uns quants vots per defensar els drets dels ciutadans catalans? O no s’adonen que el que està fent el govern de l’infame Mariano Rajoy és fer servir els tribunals per reprimir la llibertat d’un poble?
Precisament aquest és un dels ingredients més impactants de l’acció del govern Rajoy: l’ús del poder judicial com a executiu, sota el fal·laç argument de la llibertat judicial, algú se’l creu encara? El mateix jutge Llarena que demanava paciència per la complexitat del cas després de ser preguntat per la llibertat dels empresonats, engarjolava cinc polítics catalans més amb una rapidesa insultant, i ho pot fer perquè ja fa molt de temps que els tribunals estan al servei de la voluntat caciquil i repressora del govern de Rajoy, perquè la llei de reforma del Tribunal Constitucional (TC) aprovada pel PP en el 2015 va convertir els tribunals en esmolades armes per a oprimir i represaliar. Fins i tot abans, el mateix TC ja va refer el text d’un estatut constituït pel Parlament dels catalans, modificat i aprovat pel Parlament dels espanyols i reprimit per un tribunal que ha perdut de vista això de ser el garant de la justícia i la llibertat dels ciutadans.
Sóc conscient que el sistema judicial va més enllà, que cada dia és capaç de resoldre molts problemes ciutadans i que, a pesar de la manca de recursos i les limitacions, funciona. Però ningú no pot negar que el que estem vivint ara mateix és la utilització política dels tribunals espanyols per a vetar la voluntat d’un poble per expressar-se. No s’està jutjant els representants democràtics d’una institució, sinó la llibertat de pensar diferent, de reclamar una voluntat políticament inacceptable per a un govern cada cop més arrimat al feixisme. Cal dir-ho ben fort i ben alt, sense sotmetre’ns a la por que volen produir amb tota aquesta manca de llibertat. Aquesta justícia és una eina de repressió al servei d’un govern opressor, cacic i caduc, i tothom ha de ser capaç de traure’s la mordassa de la boca i la bena dels ulls, perquè honestament, això de viure en un estat com el que s’està construint ara mateix és, i demane perdó per dir-ho, una merda.
