Estíbaliz saluda i s’asseu. Arriba l’última, des d’Alacant. Escolta primer; pren la paraula més tard, mentre Amparo, la llibrera, fa algunes fotos. Comentem El club de los mentirosos, de Mary Karr, llibre de memòries que ens permet parlar de famílies, infàncies i violències, de la importància de registrar i contar les experiències quotidianes i de l’escriptura com a solució creativa i procés sanador: “Les ferides cicatritzen millor si les airegem”, diu l’autora al pròleg. Dissabte matí, l’últim del mes. Toca Club.
La Tribu d’Elx és un espai de lectura feminista, una cambra pròpia compartida, per trobar-nos, reflexionar(nos) i transformar(nos) juntes; perquè, citant a Celia Amorós, ningú pensa sol, ningú pensa sola, però nosaltres menys. Actiu des de fa més d’un any en una llibreria local, és part d’una xarxa estatal iniciada per la periodista i editora Carmen G. de la Cueva, per llegir, reunir-nos i contar-nos. Aquí en som catorze, companyes i amigues, abans pràcticament unes desconegudes, connectades per la literatura i els feminismes.
Vanesa i Puri es van apuntar de seguida. “És una forma d’aprendre a acceptar qui vaig ser, valorar qui sóc en el present i prendre consciència que tinc el poder d’elegir qui vull ser”, explica la primera. “I els textos són meravellosos, diversos, profunds i sobretot ensenyen a viure de forma compromesa”, afig la segon. “Hi participe perquè unix tres grans passions: els llibres, les persones i la lluita per una societat més justa”, afirma Dámaris. “El club són històries, experiències, dedicacions, professions, trajectòries vitals, interessos…, amb un tronc feminista ben robust que ens connecta, ens dóna suport i ens fa més sàvies i fortes”, comenta Laura.
“Compartir cada lectura amb dones d’edats diferents, experiències i formacions diverses és una oportunitat per veure i entendre altres mirades”, assenyala Estíbaliz, l’última incorporació. “Aquí he trobat l’explicació al desassossec que sent des de fa anys i ha condicionat ma vida. Estic totalment revolucionada; d’una banda, em sent més lleugera i empoderada, però, d’una altra, és molt dolent adornar-se’n als 52 que he perdut massa temps de plenitud”, confessa Sonia en la sessió de març, inspirant la reflexió de hui.
Les lectures ens ajuden a qüestionar conviccions, ampliar perspectives i assumir les contradiccions amb què vivim; poden funcionar com a reforç del que som, pensem i fem, però també com a crida d’atenció cap als límits impostos, per comprendre’ns i desbordar-los. Compartir-les, a més a més, possibilita la creació de vincles, estimulant els processos d’aprenentatge, d’autoconsciència individual i col·lectiva i d’organització política de les comunitats. “No hi ha màgia comparable a la de l’experiència compartida”, escriu Gloria Steinem, segons la qual aquests grups de suport i afinitat, on es treballa sobre l’autoestima, resignifiquen el sentit de família.
La lectura compartida feminista crea espais al marge del patriarcat per abrasar-nos, contar-nos, curar-nos i acompanyar-nos en els canvis i desenvolupar lliurement les nostres capacitats i talents per crear veus, discursos i destins propis i elegits. I tot, com diria E. M. Forster, per connectar. I tot per fer polític l’acte de llegir.
Açò és el nostre Club, açò ens dóna vida.
