Onze negrets

28 abril 2018 01:00h

Ara fa uns dies explicava als meus alumnes que hi hagué un temps en què la novel·la policíaca o de misteri era considerada una mena de paraliteratura. Literatura de segona filera, quasi desconnectada dels àmbits i de les modes habituals, que molts menyspreaven per minoritària i que ara –vés per on!– suscita tota mena de congressos, jornades i veneracions. Gran dama, Agatha Christie! Per això li prenc el títol, li afegeix un negret més i me l'apropie per definir la 48a edició de la Fira del llibre d'Alacant. Més que una fira, un miracle, amb els vents que bufen a l'ajuntament alacantí.

L'esdeveniment era una de les apostes fortes i dels encerts de l'anterior regidor de cultura, Daniel Simón, de Guanyar, ben assessorat per un dels seus col·laboradors més propers, Jordi Vayà, i correctament organitzat per Juanjo Cervetto. Vist en present, és un regal per a l’actual i novíssima regidora de cultura, María Dolores Padilla, del PP, una presentació en societat, de luxe, garantida enguany pel periodista Rafa Burgos, que en un temps rècord, malgrat la tempesta consistorial i el sorprenent canvi de govern, ha aconseguit aplegar unes 150 activitats al voltant del planeta del llibre entre el 26 d’abril i el 6 de maig. Amb tot, i pel que he pogut llegir en algun mitjà de comunicació i en certs comentaris dels macroconsumidors d’esdeveniments culturals d’Alacant, la gent té una certa tendència a veure-ho tot en negatiu, a pensar que les coses es fan malament. Així, s’ha destacat que en l’anterior edició hi havia més de 200 activitats i la llàstima que significa, s’ha escrit, que no “haya autores de tirada nacional” i que enguany la fira se centre en “autores locales” que “hay muchos y escriben bien” –diu un dels organitzadors, com demananat disculpes, al qual, no cal dir-ho, des d’aquí agraïsc la sentència-concessió per la part que em toca.

“Nacionales”? Què vol dir “nacionals”? Perquè, clar, de la meua nació sí que n’hi ha. Onze, ni més ni menys. Onze! Una fita històrica, perquè en 48 edicions de la Fira del llibre d’Alacant no s’havien aplegat mai tants autors amb pàgines en valencià. Escriptors, a més, d’obra ben consolidada i de trajectòria impecable. Autors d’una literatura que fins ara es diluïa per voluntat o per ignorància entre la pretesa “literatura nacional” provinciana i esbiaixada que li nega a la literatura alacantina feta en valencià l’estatus que s’ha guanyat a pols. Segurament es tracta d’això: de provincialisme i substitució, dependència de fora, complexe d’inferioritat, perspectives una mica de boina i de poble, de ganes d’enterrar novetats, creació i cultura pròpia i una vitalitat creixent de la literatura catalana meridional.

Enguany, la notícia, el titular, hauria de ser que a la Fira del llibre d’Alacant hi ha un equip d’11 autors valencians ben competents, variat i potent, en el qual podem trobar escriptors veterans, escriptors de moda, joves promeses, homes i dones... Tots ells i totes elles amb un grapat de premis a les costelles, que palesen qualitat i bon saber fer, i que fan que la nostra siga una literatura cada dia més normal. Una ciutat intel·ligent, un ajuntament com cal, una organització amb un mínim de dignitat i uns mitjans de comunicació com toca se n’haurien d’enorgullir en lloc d’intentar “liquidar-los” amb el verí del ninguneig i amb la ridícula etiqueta de “locales”. O què?

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next