Bellesa i poder

26 maig 2018 01:00h / Actualitzada 6 juny 2018 12:33h

Sabeu? He de confessar que sempre m'ha fascinat el món de la moda i la bellesa, més pel paper que hi fa la dona –voluntàriament o no...– que no per l'estètica, perquè, ras i curt, les últimes tendències en vestimenta, maquillatge o corbes corporals, de fet, m'interessen ben poc, en tant que sóc ben conscient que no me les puc permetre, per edat, per estil de vida i per condició social. Digueu-me envejosa... Amb tot, no me'n puc estar de llegir totes les entrevistes de "misses", models, top-models, i reines de festes diverses que em cauen a les mans moguda per la curiositat malsana de veure si la intensitat del gris de la matèria cerebral lliga amb la lluentor de la bellesa, si el discurs lingüístic va al compàs de la gràcia en caminar passarel·la enllà.

És per això que, ara –a un mes just de les Fogueres de sant Joan en què els alacantins, com a bons valencians que som (més enllà de falsos mites i rancis enfrontaments estúpids), maldem per aspirar l'olor de pólvora i per gaudir d'escenes, i a vegades de crítica, sobre la realitat–, he llegit amb avidesa les entrevistes que se li han fet a la Bellesa del foc en diversos mitjans. Se la veu efectivament, com ella mateixa diu, una xica espontània i alegre, il·lusionada amb la festa, com no podia ser d’una altra manera, i contenta amb les seues dames que són “maravillosas”. En fi, una jove, com ella es defineix "muy amiga de sus amigos". La carta de presentació, farcida de tòpics lingüístics o consignes habituals, em resulta una mica preocupant. Però, en fi, continue llegint perquè ja se sap que les limitacions de maquetació no permeten publicar-ho tot. Tanmateix comence a perdre l’esperança quan un paràgraf més avall el mateix periodista amb només dues línies la condemna a la superficialitat més frívola: "Mide 1,81 metros y es del Real Madrid: espera que gane la 13 Champions."I...?!!!! És realment això el que ha de caracteritzar la dona que representa l'esdeveniment de l'any que més turisme atrau a Alacant? Admet que bé s'haurà d'ajustar a uns mínims cànons d'estètica (tot i que no sé molt bé qui els ha de marcar), que per això és una “bellea”, però... Com anem de reflexió intel·lectual? Acabe el paràgraf: "Le gusta leer, la cocina, un poco de todo." Toca! Almenys llegim. Bé, haurà de parlar en públic, no? Em pregunte quina serà la qualitat dels seus parlaments, quin serà el seu compromís social. En aquest sentit, afirma l'afortunada, que el que més li preocupa és "la violencia de género y la igualdad de la mujer." (Ufff! Ens hem lliurat de la pobreza y la paz mundial!). Tanmateix, quan li pregunten què opina de la sentència de "la manada", respon rotundament: "Prefiero mantenerme al margen." Xof! De cap al toll fangós d'esmentar tòpics superficials en un discurs pensat per acontentar el públic. Un discurs despullat de compromís real. La maqueta discursiva de la Federació? Còpia i pega?

En aquest punt de l'entrevista la decepció comença a corcar-me i vaig de cap a caiguda cap a la desesperança total: la femineïtat al segle XXI és molt més que tot això. O què? Acabe l'entrevista perquè necessite aferrar-me al que siga, salvar el discurs de la jove que representa la ciutat. En algun punt una xica moderna que es defineix com sensible i propera ha de ser valenta, contundent, ferma (més que en aquell rotund "prefiero mantenerme al margen"). Li pregunten sobre la situació política a l'Ajuntament d'Alacant, l'exalcalde del qual, Gabriel Echávarri, del PSOE, com sabeu, ha sigut processat per prevaricació, i l'actual, Luis Barcala, pertany a un partit, el PP, els exalcaldes i els extot del qual estan ja condemnats per delictes diversos. Vinga, vinga, última oportunitat per redimir la buidor del discurs... Per favor, per favor... "Echávarri fue un grandísimo alcalde. Ahora toca Barcala y nosotras estaremos con él." Plaf!

No us penseu, però, que pretenc posar en qüestió la intel·ligència i la formació de les belleses, models i misses, perquè estic segura que la boniquesa no està renyida amb la cultura. El que qüestione severament és que algunes dones exposen la imatge i reivindiquen el paper de la dona en la festa i en la societat, sense ser conscients que la matèria grisa també es pot passejar per la passarel·la i exposar als micros i a les càmeres; pequè són precisament l'intel·lecte i el compromís allò que ens atorga bellesa i, sobretot, poder. Autonomia. Independència.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next