Roig

2 juny 2018 01:00h

Anna Roig Llabata (València, 1970) prové d'una família amb tractes molt íntims amb l'art. El seu avi, Lluís Roig, va restaurar les roques del corpus de la ciutat després de la riuada del 1957. Sa tia Pilar Roig, al seu torn, ha estat l'encarregada de recuperar els frescos de l'església de Sant Nicolau (l'anomenada per alguns la Capella Sixtina de l'art valencià).

Anna, en aquest ambient, es va deixar portar molt suaument cap al món de l'estètica. Estudiant Belles Arts es va especialitzar en escultura i va emprendre els seus estudis doctorals sobre la dona en el món de l'art. La falta de tradició en aquest camp i en aquest gènere la va obligar a un ferotge autodidactisme. Amb els anys, quan es va dedicar intensament a la pintura, va haver de trobar el seu camí sense ajuda, en una sagrada intempèrie. Ara els crítics diuen d'ella que pinta com un home, però potser això només vol dir que la ràbia que vehicula als seus acrílics podria confondre's fàcilment amb una vehemència típicament masculina.

En els últims vint anys, aquesta artista ha realitzat nombroses exposicions a Siena (Itàlia), Croàcia, València, Girona, Madrid, Alacant, Àvila i Salamanca. La seua obra es troba en múltiples col·leccions públiques i privades. Així mateix, ha estat seleccionada per a diferents premis: l'any 2.000, per exemple, va ser finalista de l'Apel·les Mestres d'Il·lustració, juntament amb Aurora Díaz-Plaja, pel conte El llibre que va arribar a llegir-se.

Anna Roig treballa amb algeps sobre taules i si no usa pintura a l'oli és perquè és al·lèrgica a la trementina. El seu món és l'abstracció, en una doble vessant: la taca i la poesia visual. Aquest doble impuls es resol en una vivacitat tridimensional: alguna cosa pugna per eixir-se'n dels seus quadres i reclamar l'atenció d'un espectador estupefacte.

Anna Roig al seu taller.

L'estupor és un gran motivador estètic. En “Fràgil-Difícil”, per exemple (el seu últim projecte, exposat a Ontinyent), hi ha fragments de ceràmica, pedres, fustes, fulles d'afaitar, flors i fulles seques, sorra i altres objectes que doten les taules d'un poder dialògic que interpel·len el visitant sense deixar-lo reposar, com si el relleu de cada panell es veiera alterat per una voluntat de transcendir una mera comunicació d'encefalograma pla.

Al seu taller de Paterna, Anna Roig prepara ara la seua pròxima aventura. El motiu triat és la proposta que va quedar erma de les Sis propostes per al pròxim mil·lenni d'Ítalo Calvino. L'autor va morir abans de formular el sisé d'aquests axiomes i Anna indaga ara en un significat i un significant buits, que només l'audàcia artística poden completar.

Mentrimentres, segueix amb el seu treball en el món del disseny, juntament amb el seu company –de vida i d'art– Cèsar Amiguet (Borriana, 1974). Ambdós formen La Valenciana de Comunicació i un dels seus últims treballs ha sigut la renovació estètica del Mercat de Burjassot, que encara espera una data d'inauguració.

Anna Roig és també el nom de la vocalista del grup català Anna Roig i L'ombre de ton chien. Es tracta d'un conjunt de pop que alterna els temes en català i en francés. Li pregunte a Anna –la valenciana– si té notícies de l'altra Anna –la catalana. Em diu que sí i que, de fet, té en projecte posar-se en contacte amb totes les annes roig que en el món són per dur a terme alguna activitat artística que les pose en valor.

Caputxeta Roig fa servir cançons
Com a petits sortilegis
Contra llops i altres espants.

I l'altra caputxeta, la pintora, fa servir quadres. Tot és útil per convocar la gran ambició que pot ser i és la vida.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next