El llegat

15 juny 2018 01:00h / Actualitzada 16 juny 2018 01:33h
Gabriele Münter a la Russenhaus, Murnau, 1957 (detall). Darrere, el seu retrat de V. Kandinski, 1910

Gabriele Münter va participar en la primera exposició de la Neue Künstlervereinigung (Nova Associació d'Artistes) a la galeria Thannhäuser de Munic, el 1909, amb deu pintures i onze gravats. L'any següent, la mostra va recórrer Alemanya i, gràcies a l'èxit que hi va assolir, els artistes que en formaven part van aconseguir reconeixement fora de les fronteres del país. Per aquest motiu, més endavant, de nou a la mateixa sala, se'n va celebrar una altra que incloïa representació internacional, com la de Georges Braque i Pablo Picasso. No obstant això, el 1911, l'associació entrava en crisi a causa de les tensions entre els membres moderats i els progressistes; la ruptura es va produir el 2 de desembre, quan el jurat de la tercera exhibició va rebutjar l'obra Composició V, de Vassili Kandinski. Fou llavors que l'autor, Münter i Franz Marc van abandonar el col·lectiu i, junt amb Alfred Kubin, van fundar Der Blaue Reiter (El genet blau) al qual s'uniria poc després August Macke.

Gabriele Münter, 'Kandinski prenent el te', 1910.

A mesura que la fama del grup creixia, les diferències entre Münter i Kandinski, però, eren cada vegada més grans i les decepcions i la irritació provocades per la relació van disminuir la capacitat de treball d'ella. Ja no passaven tant de temps junts, entre altres viatges per separat, ell va estar un període prolongat a Rússia per tal de visitar la família i els amics. En les nombroses cartes que es van enviar, sovint cada dia, a més de tractar les inquietuds artístiques, també les preocupacions comercials i altres qüestions quotidianes, s'hi adverteix el refredament del to de Kandinski i la impaciència de Münter pel divorci que no arribava mai. Abans –deia de gran–, "la majoria de les peces que van eixir bé les vaig dur a terme ràpidament i sense correcció". En aquest moment, en canvi, escrivia: "Estic incòmoda i em sent incapaç de fer res durant els últims dies". Amb tot, el 1913, muntava, a la Sturm Galerie de Berlin, la seua exposició individual més important fins aleshores.

Gabriele Münter, 'La muntanya blava', 1909. Oli sobre llenç.

Quan, a l'agost del 1914, va esclatar la Primera Guerra Mundial, Kandinski, obligat a regressar a Rússia, va acordar amb Gabriele que, tan bon punt fóra possible, es reunirien a Estocolm i, des d'allí, anirien a Sant Petersburg. Tanmateix, ja no es veurien mai més: ell, al·legant manca de diners i la por de sortir del seu país, no hi va acudir. El febrer del 1917, sense dir-li res –va deixar de contestar les missives–, es va divorciar i es va casar a Moscou amb Nina Andreievskaia, de 17 anys (ell ja en tenia 51). Tampoc mai no li va comunicar que havia tingut un fill i que havia mort de petit durant la Revolució. A partir del 1919, assabentada dels fets, Münter no va tornar a mostrar Passeig en barca, una de les seues obres més conegudes, que s'havia vist a Munic, Berlin, París, Zuric, Estocolm i Copenhagen. Va caure en una fase de depressió severa que es va perllongar al llarg de la dècada següent i que la va obligar a abandonar la pintura quasi per complet.

Gabriele Münter, 'Meditació', 1917. Oli sobre llenç.

El 1921, Kandinski va enviar un agent a fi de demanar-li la devolució dels quadres i els altres béns que ella havia guardat. La disputa es va resoldre el 1926 amb l'acceptació de les dues parts d'una divisió formal. El 1931, després d'una estada a París, Münter es va establir una altra vegada a Murnau, Baviera, amb la seua nova parella, l'historiador de l'art Johannes Eichner, i es va posar a treballar de nou. El 1937, la mostra que tenia l'Associació d'Art de Munic va ser clausurada pels nazis a causa del contingut expressionista, que consideraven "degenerat" –igual que la resta de l'art avantguardista. Arran d'això, Gabriele va decidir retirar-se de l'escena pública, ja que estava en el punt de mira de les autoritats alemanyes, i protegir el llegat artístic que posseïa a casa: més de vuitanta pintures i tres-cents dibuixos de Kandinski i altres membres de Der Blaue Reiter, a més d'obres pròpies. Els nazis no van aconseguir, malgrat els diversos escorcolls efectuats durant la persecució, localitzar l'amagatall i destruir-les.

Gabriele Münter, 'Nines', 1937. Oli sobre llenç.

El 1957, amb vuitanta anys d'edat, va donar el conjunt –pel qual havia arriscat la vida– a la Städtische Galerie de la Lenbachhaus de Munic, on es pot gaudir en l'actualitat. Va continuar pintant a Murnau fins a la seua mort el 1962.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next