Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, democràcia és un sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu. Democràcia és participar en la presa de decisions que afectaran la comunitat. I comunitat pot ser qualsevol comunitat (valga la redundància!). Per exemple, la comunitat universitària.

Jo estudie a la Universitat de València (UV), una universitat pública. Enguany hi he viscut dos processos electorals. Al novembre votàrem els nostres representants per als òrgans de govern. Més tard, votàrem també d’entre les candidatures a Rectorat. Cada candidatura intentà buscar complicitat entre l’estudiantat, que malgrat no tindre massa pes en la votació (25%), som la part més gruixuda de la comunitat universitària (al voltant del 87%, 87!). Prometeren coses. La guanyadora de les eleccions i nova rectora, Mavi Mestre, prometé en campanya electoral “respectar” les decisions de l’Assemblea General d’Estudiants (AGE) respecte a l’anomenada Delegació d’Estudiants. Amb el nomenament d’una nova Delegada d’Estudiants incompleix la promesa.

Em veig obligada a fer un parèntesi per definir alguns noms. Per una banda, l’AGE és el màxim òrgan de representació estudiantil a la UV, una assemblea amb representants votats en eleccions. Per altra banda, hi ha la Delegació de la Rectora per a Estudiants, un càrrec uninominal i ocupat també per un membre de l’estudiantat que forma part de l’equip rectoral. És a dir, una o un estudiant dins l’equip rectoral. Aquest càrrec acompleix diverses funcions i, a més, té veu, vot i poder de decisió. Mitjançant un procés de reflexió i debat, l’AGE va arribar a un posicionament respecte a aquesta figura i el seu model d’elecció. Demanava el traspàs de les competències a la mateixa AGE per tal de configurar un model més participatiu i democràtic. El càrrec de què parlem és, efectivament, una delegació. Des de la seua creació es configurà com un nomenament del rector/a. Però, si al capdavall la figura és una persona més de l’equip rectoral, per què no es presenta en eleccions a cada candidatura amb la resta de l’equip? És interessant preguntar-se si el resultat de l’actual rectora Mavi Mestre haguera estat el mateix amb un nom propi per a la Delegació d’Estudiants a la seua candidatura. El nom propi és Meme Elizalde, coordinadora del sindicat Saó i nova Delegada d’Estudiants des de divendres.

L’AGE demanava repensar aquesta figura. Buscar un model on el (poc) poder de decisió que té l’estudiantat a l’organigrama de govern vinguera d’un consens d’entre els representants democràticament escollits en urnes. Amb aquest nomenament, Mestre s’allunya d’aquesta demanda estudiantil i de la seua promesa. És una llàstima que haja desaprofitat una ocasió així. Al capdavall, l’estudiantat és el motiu central, el late motive d’una universitat, d’un centre educatiu. Paguem la matrícula, paguem els crèdits de les assignatures, fem ús dels serveis de la universitat i experimentem (o patim) de primera mà el funcionament de la universitat. No hauríem, doncs, de tindre més pes en la presa de decisions? No se’ns hauria de tindre en compte a l’hora de governar una institució l’eix de la qual som nosaltres? L’assumpte de la Delegació era una bona oportunitat que la nova rectora ha desaprofitat. Però no és l’únic assumpte. La mateixa LOU (Llei Orgànica d’Universitats), una llei estatal, també limita la participació estudiantil dins les universitats.

És clar que el que demana l’AGE no s’ajusta al model actual. És clar, també, que les exigències estudiantils envers la seua participació contradiuen la LOU. Però res no és natural. Ni el model de govern i participació de la universitat ha estat sempre igual, ni la LOU ha existit sempre. Llavors, per què no podrien modificar-se? Per què no es podria treballar en una transformació del model? Cal advocar per una democratització de les universitats. Democratització en l’accés, en l’educació democràtica i en la direcció i el govern de la institució. I si no, almenys no fer promeses de fum.

Comparteix

Icona de pantalla completa