El Partit Popular (PP) sempre ha presumit de ser qui té més militants d’Espanya i, encara d’Europa. Bé està. Ara resulta que, enfrontat al seu procés de primàries, només 66.384 dels 869.535 afiliats que assegurava tindre han afirmat estar al corrent del pagament de quotes i han indicat el desig de participar-hi. Això suposa el 7’6% d’aquella xifra majúscula i superlativa, una minsa part del total. La lectura que podem fer d’això és doble. Per un costat, ser suposadament militant d’una formació política i no pagar-hi ni un euro, no és una mica estrany? D’altra banda, haver de manifestar activament la teua voluntat de formar part del procés em sembla una decisió lògica, però de nou ens confronta amb la trista realitat que, de ganes, n’hi ha més bé poques.
Sembla tot, doncs, una realitat una mica absurda i grotesca. Presumir està bé, però quin sentit té presentar-se davant els ciutadans com el major partit d’Espanya i d’Europa i després fer el ridícul d’una manera tan escandalosa?
No hem de deixar, però, que les fulles no ens deixen veure el bosc: sempre he pensat que el PP és una formació que, en condicions normals, té una extraordinària facilitat per convertir-se en majoritari. El tipus de relat que ven –liberalisme (sic), nacionalisme, “apoliticisme” (sic)– és ideal per a temps tranquils, més enllà de les convulsiones de les grans crisis. Fixeu-vos quina hegemonia han mantingut a València i a Madrid durant dues dècades. Ara, és clar, els ha eixit un gra al cul: Ciudadanos. Venen el mateix discurs, però actualitzat. Són la dreta espanyolista de sempre però més jove i “moderna”.
El futur, amb aquestes dades, es presenta complicat per al PP. De sobte, el gran suflé que havien fornejat amb tanta cura –900.000 militants, gairebé un milió– s’ha desfet en segons. Ja diuen, amb raó, que “qui presum, fa fum”. Una boira immensa, així doncs, s’ha ensenyorit de l’escenari popular, i unes figures grotesques, enmig d’aquest paisatge enterbolit, pugnen per comportar-se com si no haguera passat res, com si el rei estiguera fefaentment vestit.
Ara resulta que els 155.000 inscrits que van participar en l’última consulta de Podem o els 149.000 que van votar en les primàries socialistes poden perseguir a gorrades l’escarransida tribu conservadora. Venen mals temps per a l’antic partit de Mariano Rajoy.
Renovar-se? Podria ser una via. Tanmateix, com pots moure un elefant que s’ha escarxofat enmig del camí i es nega a anar avant o arrere? És la pregunta que, supose, es fa ara mateix tothom. Però no vos confieu: la dreta és dura de pelar. Manteniu-vos atents a les vostres pantalles.
