La necessitat de ser fidel a la llengua mare

El proppassat 7 de juny, la Plataforma per la llengua catalana publicava l'Informe CAT 2018, un treball que conté dades significatives recollides a través de la consulta de diverses fonts oficials i estudis que l'entitat executa durant el darrer any.

Entre les conclusions més importants, en destaque una que entenc fonamental: en els darrers 15 anys el català ha perdut, només a Catalunya, 300.000 parlants, i això, si tenim en compte que al 2013 hi havia al voltant de 2 milions d'usuaris que tenien la nostra llengua com a habitual en els seus contextos comunicatius, esdevé una dada molt preocupant. De fet, i malgrat que l'informe també recull que augmenta un 5% el nombre de joves (a Catalunya) que té el català com a llengua habitual, no podem defugir el fet que la situació polaritzada de la llengua cap a una plena normalització o la dramàtica substitució és cada cop més alarmant.

Per altra banda, aquesta setmana ens hem trobat també amb bones notícies que ens arriben d'una petita part del nostre domini lingüístic, concretament de la ciutat sarda de l'Alguer, on s'ha reconegut oficialment el català i obert la porta així a poder-lo estudiar a les escoles i fer-lo servir en l'àmbit administratiu. Un fet que esdevenia habitual des de l'arribada de Jaume II el Just el 1323 a l'illa de Sardenya, on el català gaudia d'una certa transversalitat i s'emprava junt amb el castellà i el sard en la documentació fins a principis del segle XVIII, quan l'illa és cedida als Savoia arran de la Guerra de Successió espanyola. Així, el català es convertia en la llengua de la població urbana, de l'administració i de les classes privilegiades, mentre que la població rural continuava parlant sard.

Tornant a l'informe de la Plataforma, en referència al nostre País Valencià hi destaca la recuperació dels mitjans de comunicació públics en valencià, l'increment d'inscrits per a examinar-se en proves de coneixement de la llengua o el nou model lingüístic educatiu representat pel model de plurilingüisme, del qual destaca que permetrà "incorporar 100.000 alumnes més a l'ensenyament" en valencià. Notem doncs que al nostre país hi ha hagut un notable canvi des de les institucions per a fer que el paisatge lingüístic esdevinga idoni per a la recuperació de la nostra llengua.

Però tot plegat serà suficient? Malauradament, la resposta en aquest cas és sempre no. Actualment patim un desequilibri patent entre el coneixement i l'ús de la llengua, és a dir, és cert que les dades poden recollir que el català té més de 10 milions d'usuaris, però això només vol dir que hi ha 10 milions de persones que la poden fer servir, que l'entenen i la parlen, però és això garantia d'ús? Evidentment, no. Aquesta distància entre ús i coneixement palesa alguns problemes relacionats amb l'actitud lingüística del parlant de la nostra llengua, que, segons dades recollides també a l'informe, en més d'un 70% dels casos (a Catalunya i les Illes, imagineu al País Valencià) canvia de llengua quan algú els contesta en espanyol, malgrat que segurament es podria establir un procés comunicatiu completament normal en una situació de bilingüisme com la nostra. Per tant, aquesta infidelitat lingüística que tant de mal fa a la nostra llengua ha de revertir-se mitjançant una actitud lingüística compromesa i coherent, una actitud que necessita de la creença activa que parlar la llengua pròpia no és un acte de militància ni de distinció, sinó un reflex de normalitat, de la normalitat que suposa fer servir un codi lingüístic compartit entre dos usuaris que s'enfronten a un procés de comunicació habitual.

Comptat i debatut, la fredor de les dades reflecteix la perillosa situació social de la nostra llengua arreu del territori, però també que hi ha una situació institucional que ara per ara garanteix que l'ús públic puga envair el paisatge lingüístic per tot el domini lingüístic. Per tant, és l'hora que els valencianoparlants fem un pas endavant i ens creiem que per a comunicar-nos habitualment en la nostra terra no ens cal fer servir cap altra llengua que no siga la nostra. Altrament, estarem col·laborant amb aquells que han inoculat la idea que parlar-la a un castellanoparlant és un acte de mala educació o no sé quantes absurdes idees més que acostumem a escoltar per tot arreu.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat