Llibrers de capçalera

No sé si mai us he explicat que tinc el ferm convenciment que, de la mateixa manera que tots tenim un metge de família i alguns fins i tot un confessor o un psicòleg, hem de tindre també un 'llibrer de capçalera'. Dic això perquè ara fa uns dies, acabat el curs escolar, en un grup d'aquells de mares i pares de WhatsApp, algú preguntava on hi havia La Casa del Libro a Alacant per anar a comprar un llibre que ens ha recomanat la mestra per a millorar la comprensió lectora dels nostres fills. Jo, que sí que tinc una 'llibrera de capçalera', vaig contestar que no calia desplaçar-se a la ciutat, que segur que en una de les llibreries del poble el podrien demanar i el portarien sense problemes en uns pocs dies i que així, de passada, contribuïm a mantenir el bon servei que ens ofereix el petit comerç. A la qual cosa, una altra mare, que ja tenia els deures fets, va respondre que a la Casa del Libro el va demanar dilluns i dimarts ja el tenia. I dic jo: si el curs acabava el 22 de juny i el pròxim comença el 10 de setembre, quina pressa hi ha per tenir ja de ja el llibre de vacances? Si és que realment hi ha necessitat de fer un llibre de vacances, ni que siga per millorar la comprensió lectora que, de fet, poden millorar simplement llegint allò que els agrade, siga el que siga.

Vaja per endavant que no és que estiga en contra dels grans magatzems... Tothom ha de viure, només faltaria! Tanmateix, en qüestió de llibres, com en temes de menjar i de salut, no tot s'hi val. És per això que les comparacions són inevitables. En aquest sentit, em sembla impagable el fet d'entrar en una llibreria i que el llibrer et reconega pel nom i pels gustos, que t'aparega, de sobte, amb un llibre nou que acaba de rebre i que sap del cert que t'agradarà, que vulgues comprar-te un volum i et recorde que eixe ja te'l vas emportar fa dos anys i que l'hauràs de buscar als teus prestatges... A més a més, cal no oblidar que les llibreries en general són una taula de salvació per a una literatura com la nostra, que encara malda per assolir la normalitat que ens ha estat negada durant anys i panys. És per això que resulta descoratjador entrar en un 'macromagatzem' i trobar-te que, entre els milers de llibres, només n'hi ha una vintena comptada d'exemplars en valencià, normalment els que han estat lectura obligatòria als instituts durant el curs. I això passa. O trobar que la nostra literatura està dividida en dos prestatges: "libros en valenciano", per una part, i "libros en catalán", per l'altra. O el que és pitjor, trobar metres i metres d'estanteries amb llibres en espanyol i en anglés i un reduït racó dedicat a "lenguas autóctonas". En la meua llibreria de sempre, en canvi, la literatura en català, tot i que òbviament és més reduïda que altres, és fàcilment localitzable i variada i les novetats estan a la vista. Hi ha també el moment de preguntar per un autor i que el depenent et mire amb aquella cara anodina de qui té igual vendre un llibre que un paquet de detergent i s'aboque ràpidament a l'ordinador a resoldre el misteri. La meua llibrera, en canvi, sap de què i de qui parle en cada moment. I –oh miracle!– moltes vegades fins i tot ha llegit els llibres pels quals m'interesse. Tanmateix, més enllà de l'atenció personalitzada, cal valorar la importantíssima tasca de dinamització que fan les petites llibreries en el món cultural dels pobles: clubs de lectura, taules redones, presentacions de llibres cada dia més sofisticades... I no hem de perdre vista que moltes vegades aquestes són iniciatives privades, sense cap suport institucional, que innegablement enriqueixen la vida cultural dels pobles.

Amb tot, cada dia veiem com, a poc a poc, ofegades pels grans magatzems, per les vendes per internet i pel costum –pel mal costum- de viure com si el món s'acabara si no ens porten ja de ja un llibre que segurament no llegirem en tres mesos, les petites llibreries van tancant o convertint-se en un trist basar, que difumina la literatura entre quincalla, regals i material d'oficina per a allargar així l'agonia de la mera subsistència. I és que, potser, com diu la meua llibrera de capçalera: un poble té la llibreria que es mereixen els seus habitants.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat