Feliç 2013? Feliç 2015!

El 2013 no sols provoca recels entre els supersticiosos. Tothom sospita que l'any 2013 serà encara pitjor que l'anterior, i de motius, no en falten. Sobretot al País Valencià, on la capacitat de sorpresa –i de pair notícies dolentes– ja fa temps que va quedar exhaurida, on la decepció és especialment generalitzada i on sembla impossible de redreçar el camí.

Podem esperar res de bo de l'any que ara comença, per tant? Després de quinze mesos de rodatge, Alberto Fabra acaba d'estrenar un Consell fet a la seua mida, incloent-hi les tres úniques peces de l'etapa anterior que considerava vàlides. El president de la Generalitat, sense l'ombra que projectava el sarcòfag del faraó, resta exposat definitivament davant la societat valenciana. Fins ara podia esbufegar i mirar cap enrere, però a partir d'ara serà jutjat amb severitat. No en tindrà prou de reconèixer els excessos del passat, sinó que haurà de proposar-hi solucions enginyoses que no aprimen encara més el benestar d'uns ciutadans als quals no se'ls pot demanar gaire més. De poc li servirà a Fabra declarar-se poc estimat per l'executiu estatal, si això no va seguit d'un tracte fiscal més just. Som a punt de veure'l en estat pur, i això ens permetrà valorar-lo de manera objectiva.

A l'altra banda del ring, PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra Unida no li concediran cap treva. Caldrà veure si, en paral·lel, se'n concedeixen cap entre ells. Les tibantors que a la darreria del 2012 s'han observat a alguns municipis són il·lustratives de les dificultats que poden sorgir-hi a l'hora de conformar un govern alternatiu. I no sols les tibantors partidistes, més o menys lògiques; les lluites de poder internes, al si de cada formació, també amenacen d'oferir-nos moments de desorientació.

En aquest sentit, ni el 2013 ni el 2014 no seran uns anys gens fàcils. Molts pensen –i les enquestes així els ho confirmen– que seran els dos últims del PP a la Generalitat Valenciana, cosa que aixeca expectatives personals i col·lectives de tota mena. Unes expectatives legítimes, sens dubte, però que no haurien de fer oblidar ningú que la batalla del 2015 serà titànica, i que el PPCV –ressorts del poder a banda– multiplica per més de cinc els militants que sumen la resta de grups de les Corts.

La dita fa que és el govern qui perd unes eleccions, i no l'oposició. qui les guanya. Ara mateix, en el cas valencià, fa l'efecte que siga tot just a l'inrevès: només les pot perdre l'oposició, si erra l'estratègia i apareix més dividida que no enfortida, sense un missatge nítid. Venint d'on venim, amb els governs espantosos que hem patit, ni la figura del tripartit ja no sembla un fantasma. A la pel·lícula de por en què vivim, el fantasma sembla el salvador.
 
Víctor Maceda

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat