Inventari lingüístic

Ara fa uns dies reivindicava que enfront del terrorisme lingüístic que patim, enfront de sentències injustes contra la llengua, que no deixa de ser en certa manera un dels trets que ens defineix i que ens dignifica com a poble, el que cal és anar a la nostra i seguir treballant pel valencià, per fer-ne un ús normal (i rigorós) i, en definitiva, seguir treballant pels nostres drets lingüístics, pel dret a la llibertat d'expressió, un dels drets humans fonamentals.

No ens pensem, però, que les agressions a la nostra llengua sempre ens venen des de fora. En aquest sentit, ara fa uns dies, feia “inventari vacacional” i se m'ocorria pegar una ullada per diverses pàgines web institucionals i veure, per exemple, quins ajuntaments de les nostres comarques tenen agències de promoció del valencià i/o regidories de normalització lingüística i quins no. No cal que entrem ara en enumeracions. El cas és que n'hi ha que en tenen i, òbviament, presenten uns llocs web amb un ús del valencià millorable, sobretot des del punt de vista de la visibilitat, però ben dignes des del punt de vista gramatical. N'hi ha que no en tenen i directament vulneren el dret de part de la ciutadania a ser informada en la seua llengua, tal com recull la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (per cert, quants maldecaps, diners, discussions inútils, decrets i sentències ens hauríem estalviat si l'haguérem aplicada des de l'any 83 amb decisió, valentia i convenciment). I després hi ha els ajuntaments que no tenen ni regidoria de normalització lingüística ni agència de promoció del valencià, però sí una certa bona voluntat i algun tècnic de comunicació que tira pel dret, aplica el traductor informàtic i aboca al web municipal textos plens de nyaps del tipus: "'Aquestes' interessat a vendre la teua casa?", "Benestar social ofereix 'xarres' explicatives" o oficines municipals que ofereixen llocs de treball per a professor 'd'engonals' a nivell 'd'AÇÒ' i Batxiller. Nyaps que fan mal als ulls dels qui respectem la nostra llengua i la nostra cultura. Errar és humà, està clar; tot i que no sé si la dita ens convenceria de la mateixa manera si l'aplicarem, posem per cas, a un cirurgià en lloc d'aplicar-la a un tècnic municipal que no ha repassat una traducció (traduir 'ESO' per 'AÇÒ' és, segurament, un error de deixadesa) i que a més a més no acaba de dominar tampoc la gramàtica de l'espanyol, que és el que explica la traducció 'd'engonals' sobre un 'inglés' sense accent en la llengua original o d'un 'aquestes' que parteix de la traducció d’un 'estás' també sense accentuar.

Em sorprèn i m'indigna la manca de professionalitat i la deixadesa, no cal dir-ho, però el que més em desconcerta i m'enrabia és que 35 anys després de la LUEV, els ajuntaments de les zones considerades valencianoparlants del nostre país no tinguen tots, tots, tots, una agència de promoció del valencià que garantisca el que ens correspon per llei. Cert és que jo no entenc de política, entenc de llengua i m'agraden els treballs fets amb rigorositat i, com tota persona de bé, entenc de dignitat i vull que la meua cultura i la meua identitat es tracten amb el respecte que mereixem tots els ciutadans i, en eixe sentit, em consta que molts del consistoris que tenen oficines de promoció del valencià funcionen únicament amb un tècnic lingüístic i funcionen bé, per la qual cosa deduïsc que no és una inversió cara per a les arques de l'ajuntament. És simplement una qüestió de compromís ferm, decidit i valent per la nostra llengua. Alguns pensen que donar la cara pel valencià fa perdre vots, sense caure en que els vots es perden per les promeses incomplides, pels programes electorals fal·laços, pels papers mullats, per les mitges tintes. El meu, de fet, ja està en joc.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat