9 d'Octubre

S’acosta el 9 d’Octubre i el mal sabor de boca dels avalots feixistes de l’any passat no acaba d’abandonar-nos. Supose que és inevitable que, igual que els valencianistes tenen ganes d’eixir al carrer en tan emblemàtica data, l’extrema dreta s’hi excite de manera semblant. Al capdavall, hi ha una tradició de dècades, a la ciutat de València, de convertir aquesta diada en una orgia ultradretana, mane qui mane –sobretot si no manen ells.

Personalment, només he assistit una vegada a les cerimònies matineres del dia 9. Va ser a finals dels 80. En aquell temps jo vivia a València per motius d’estudi i vaig decidir aprofitar que la festa queia en dissabte per anar fins el Parterre, on tenia lloc un homenatge sota l’estàtua de Jaume I. Llavors regentava l’alcaldia Ricard Pérez Casado, del PSPV-PSOE. Em vaig situar en una posició privilegiada, al costat mateix de la representació eqüestre del rei. Quina sorpresa, però, quan, a pocs metres de totes les autoritats, i a centímetres de mi, un grup de xicots va alçar la mà fent la salutació feixista en el moment més solemne de la cerimònia. Això ho he viscut, no m’ho han contat. 9 d’Octubre, Reial Senyera, Feixisme rampant.

Amb aquests antecedents, no m’estranyà gens el que passà l’any passat, amb la canilla ultra campant al seu aire i agredint el personal als actes de la vesprada. Tornarà a passar enguany? De moment, sembla que Delegació del Govern ha autoritzat tota mena de marxes en itineraris i horaris coincidents. Doctors té l’Església. Supose, això sí, que el delegat no serà tan poc previsor de no amanir una bona caterva d’antidisturbis per si els de l’espasme al braç dret decideixen exercir el seu estúpid i descervellat ofici.

Em pregunte, en tot cas, si és ja completament inevitable que el 9 d’Octubre haja de ser un aquelarre extremista. Aquell ou que va covar la serp en la convulsa Transició valenciana segueix proveint cries. La manera en què es va resoldre aquesta Transició ha dotat d’una esperança inextingible l’extrema dreta local, que no deixa d’acudir a la cita com qui es presenta al seu aniversari amb un pastís fet d’ous podrits.

Hauríem de rescatar la festa de tots perquè no siga la de la mala bava d’uns pocs. De moment, que la policia faça la seua faena. Només això ja serà de gran ajuda.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat