Qui dia passa, any empeny - 5 de novembre

No fa tants anys, quan una persona esperava un fet positiu en la seua vida, una bona acció, un canvi per a millorar i la milloria no arribava, la gent solia dir que s’havia quedat “com la nóvia de Pinet, amb la cara llavà i el monyo fet” probablement perquè Maria, la promesa de Pinet, es va quedar esperant-lo moltes voltes. Josep Martorell Llorca, que va passar a la història amb el malnom de Pinet, havia nascut a Finestrat el 21 d’agost de 1868, fill del fuster Pep Martorell, al si d’una família que tenia un bon passar. Mentre feia la mili, Pinet va ser humiliat per un sergent i ell, a la primera oportunitat, el va matar i es va quedar amb les credencials del difunt però es va convertir en un proscrit, en un fugitiu de la justícia.

Poc de temps després, un home alt i fort, sempre amb roba fosca, barbut, a cavall i armat amb un mosquetó i un ganivet, va començar a assaltar els traginers i els viatgers que transitaven pels camins aspres de la Marina; també es va convertir en contrabandista i en segrestador de rics...

Enric Valor contava que el seu pare, caçador de Castalla, va trobar el roder Pinet amagat dins d’una barraca, un matí que havia eixit a caçar la perdiu. Els dos cavallers es van saludar i el senyor Valor continuà el seu camí com si tal cosa, sense sentir-se amenaçat.

El dia que el rector de La Nucia Andreu Devesa, de malnom Poma, va batejar la primera filla de Josep Martorell, hi havia més de trenta guàrdies civils esperant-lo a la porta de l’església de Finestrat. Tots deien que Pinet es deixaria caure pel poble a pesar que l’esperaven. Els veïns no piularen, però sabien que tres dels frares predicadors que havien arribat la vespra per a fer els sermons de Quaresma, eren Pinet, el seu germà Jeroni i el Bou, el seu còmplice i amic de l’ànima.

La fama de Pinet es va escampar com una taca d’oli pel territori. De Tàrbena a Benidorm, d’Altea a Guadalest, de Cap Negret a les neveres d’Aitana, no es parlava d’una altra cosa que del roder que es burlava de la guàrdia civil, que apareixia i desapareixia com un esperit, que muntava un cavall negre com la nit i que repartia entre els pobres els diners que furtava als rics.

Després de moltes aventures i d’algunes peripècies, el governador d’Alacant li va prometre que, si s’entregava, l’indultaria; però quan Pinet es presentà, el detingueren i el portaren a la presó, d’on el bandoler va escapar amb uns quants presos més. Finalment, tal dia com hui de l’any 1900, Josep Martorell va ser capturat a Llaurí per uns guàrdies civils de Corbera, perquè se n’havia vingut a la Ribera del Xúquer per a poder viure tranquil.

Quan el portaren davant del tribunals, el jutge el va enviar al presidi de Ceuta, una fortalesa inexpugnable, on la justícia dels rics deixava que es podriren molts homes innocents que només havien comés el pecat de no voler ser esclaus. Pinet estava encara en la flor de la vida, però tenia el cor una miqueta delicat, perquè les emocions cremen la sang i no deixen que córrega lliure per les venes, per això va morir d’un atac al cor el dia 1 de novembre de 1909, quan només tenia 41 anys però el seu nom ja s’havia convertit en llegenda.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat