Estar al treball i rebre de sobte un WhatsApp que diu “prepara’t, en el dinar parlarem de sexe” pot ser d’allò més suggerent segons les circumstàncies i segons qui t’envie el missatge. I sí, també segons el que tingues preparat per al dinar. Per exemple, bròquil al vapor i sexe no semblen molt compatibles. Almenys no així d’entrada.
Si, a més del bròquil, associes el missatge amb el fet que alguna cosa tenen a veure els teus fills de deu i huit anys, per un moment, fins i tot, et planteges quedar-te a fer hores al treball, però ho desestimes bàsicament perquè és divendres i perquè tampoc tens aspiracions a heretar l’empresa. Això sí, el primer acte reflex en ser conscient del que t’espera és recórrer a Google per demanar ajuda com quan notes algun dolor estrany i necessites que siga ell qui et certifique el que penses. Una mena de consulta ràpida que et faça un diagnòstic exprés abans de passar a la fase d’automedicar-te. Eixa automedicació amb necessitat de reforç virtual de la qual tots hem fet ús alguna que altra vegada aprofitant els temps de modernor.
Però tota consulta és inútil quan arribes a casa i et trobes directament amb el problema. Un company de ma filla ha arribat a classe amb un preservatiu i una altra companya els ha explicat amb precisió què era aquell objecte. Així les coses, tant se val que siga bròquil o gambes a la planxa, l’única opció vàlida és tirar-te a la beguda a veure si així, un poc més entonada, saps com endreçar la conversa.
Val que fa un temps haguera d’explicar-li, fil per randa, allò de la regla per traure-li del cap que sóc una princesa després que isquera a crit pelat pel corredor de la casa dient: “El pipi de la mama és rosaaaaaa”. Informació que de segur haguera proclamat també a l’escola de no haver-li donat una versió més raonable. Però haver de parlar d’anticonceptius amb huit anys ja m’ha semblat un poc més complicat. Més quan ma mare a mi ni tan sols em va parlar de la regla, de la qual vaig saber per les companyes de classe que van ser més precoces en el tema.
De tota manera, la situació es va salvar mitjanament bé encara que el bròquil es va quedar al plat, no tant per la tessitura de la conversa sinó perquè igual que bròquil i sexe són incompatibles, bròquil i xiquets també són difícils de lligar. I ara, a esperar a veure si som capaços de superar el següent episodi d’educació sexual. Creuaré els dits.
