El ball de sempre

La setmana passada, la llei sobre educació tornà a ser notícia. Dic 'tornà' perquè recordem que continuem amb l'anomenada llei Wert, aquella que omplí els carrers de les marees verdes, la de les xapes amb les tisores. La LOMCE, que té algunes mesures tombades per la justícia, és la que hui en dia regeix el sistema educatiu espanyol. Doncs la setmana passada tornà a protagonitzar titulars per una cosa ben distinta: el govern de Sánchez vol reformar-la. Isabel Celáa, la portaveu del govern, presentà un document sota el títol Propuestas para la modificación de la Ley Orgánica de Educación. El document tracta temes en eterna disputa com la religió, els centres concertats, filosofia, revàlides, el paper dels consells escolars o les competències de les diferents autonomies.

La reforma és tan trencadora que alguns mitjans ja han pensat un nom homònim al de Wert, la "llei Celáa". El govern de Sánchez, des de la seua arribada al poder ha protagonitzat titulars més que atraients. Tot són canvis a millor, caram! Les intencions de la reforma en educació són innegables, clar, però a l'hora de governar, la bona intenció no és suficient. És, aquest text, una acció simbòlica més de la gestió de Sánchez o realment aconseguirem viure les millores?

A classe de Llengua i literatura ens ensenyaren que l'amor, la mort i el temps són els temes vertebrals de la literatura. El gran tema –i problema– de l'educació espanyola, però, és el seu ús partidista. La LGE, la LOECE, LODE, LOGSE, LOPEG, LOE, LOMCE... La trajectòria de l'educació espanyola des de la Transició és un ball de sigles que evidencien i testimoniegen els canvis de color al govern. Malauradament, els afectats per la mateixa llei –docents i estudiantat– sempre acaben sent aqueix prototip a les pel·lícules estatunidenques a qui mai conviden al ball. El friqui que es queda en casa esperant i mirant com ha estat el ball a través d'alguna xarxa social. Un text tan important, que determinarà el treball de docents i l'aprenentatge de l'estudiantat, com a mínim hauria de comptar amb la presència d'aquests dos col·lectius en la seua elaboració. Els models de Finlàndia i d'altres països del nord d'Europa sempre estan en boca dels polítics espanyols quan es parla d'educació, però sempre es queden en ideals i utopies, mai són l'exemple efectiu a copiar. Una reforma de la LOMCE està molt bé. Però només inverteix allò de Guatemala i Guatepeor. Quan tindrem una reforma integral del sistema educatiu? Quan, una llei independent i estable, feta amb la col·laboració dels col·lectius afectats?

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat