Harari

Llegir Yuval Noah Harari, tal com va el món, és un dels exercicis més profitosos intel·lectualment dels que podem emprendre ara mateix. Harari pot estar content. Dels seus dos primers títols, Sàpiens i Homo deus, s’han venut 12 milions d’exemplars a tot el món. Barack Obama, Bill Gates o Mark Zuckerberg els han recomanat. Amb aquest bagatge, ara l’autor israelià torna amb 21 lliçons per al segle XXI (Edicions 62), on de nou es fa les preguntes correctes per acarar l’incert futur a què ens enfrontem.

No glossaré el volum. El qui hi tinga interés, que el llija. Harari torna a advertir sobre el perill que els algoritmes prenguen el control de la nostra vida i contra això només recomana la vella consigna clàssica, “Coneix-te a tu mateix”. I de sobte, a la pàgina 324, abordant el fenomen de la postveritat, escriu açò:

“En realitat, els humans sempre hem viscut en l’era de la postveritat. L’Homo sapiens és una espècie de la postveritat i el seu poder depèn de crear ficcions i creure-hi”.

I posa l’exemple de la religió, la primera postveritat de la història de la nostra civilització. I continua:

“Soc conscient que moltes persones es podrien ofendre amb la meva equiparació entre religió i notícies falses, però aquesta és exactament la qüestió. Quan un miler de persones creuen durant un mes en una història inventada, es tracta d’un cas de notícia falsa. Quan milions de persones hi creuen durant milions d’anys, llavors és una religió i se’ns adverteix que no en diguem “notícia falsa” [fake news] per no ferir els sentiments dels creients (o despertar la seva ira). Cal fixar-se, però, que no estic negant l’efectivitat ni la benevolència potencial de la religió. Ben al contrari. Per bé o per mal, la ficció és una de les eines més efectives entre les que formen l’equipament de la humanitat. Pel fet d’aplegar molta gent, les creences religioses fan possible la cooperació humana a gran escala. Inspiren en la gent la creació d’hospitals, escoles o ponts, juntament amb exèrcits i presons. Adam i Eva no van existir, però la catedral de Chartres és ben bonica. Molt del que diu la Bíblia és ficció, però tot i això porta alegria a milers de milions de persones i pot induir els humans a ser més compassius, valents i creatius, com ho fan moltes altres grans obres de ficció, com El Quixot, Guerra i pau i Harry Potter”.

Escrites al bell mig de Terra Santa, aquestes paraules tenen un valor dolorós i revelador. La religió com la primera fake news de la història. A partir d’ací, ja ens podem riure de Trump, Putin i la mare que els ha fet.

I no tinc res més a dir, Senyoria.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat