Com cada cap d’any toca mirar al futur i fer “pregàries” perquè els nostres millors desitjos s’acomplisquen. Els meus (no els personals òbviament) van destinats a un dels nostres referents culturals més importants, la llengua, perquè realment em faria molt de mal que acabara, com tot indica, desapareixent definitivament del nostre paisatge lingüístic més proper. Així, els meus desitjos apunten a tres escenaris ben clars des d’on, en bona part, es decidirà el seu futur: la nova radiotelevisió valenciana (no m’ix això d’À punt), l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i el govern valencià.
Començaré pel final, perquè estarem d’acord que qui estiga al capdavant de les institucions valencianes esdevindrà canalitzador de tot el que li puga passar a la llengua en els diferents escenaris que he plantejat. D’entrada ja es preveu una acció tèbia del govern actual pel que fa a la defensa de la llengua. Si mirem amb una mica de perspectiva ens adonarem que aquest govern no ha destacat per la seua política lingüística en defensa del valencià, i ara, quan s’obri de bat a bat un període electoral que s’albira decisiu amb la lamentable irrupció de l’extrema dreta en un sistema democràtic com el que se suposa que tenim, diria que el tema de què parlem desapareixerà dels discursos dels principals actors polítics valencians, més preocupats a aconseguir rèdit electoral que a fer una política coherent amb els seus suposats postulats inicials. Deixeu-me dir que ho entenc, i que és cert que el més important és tornar a ocupar les institucions valencianes. Dit això, el meu desig d’enguany és que definitivament el govern valencià execute una decidida política lingüística educativa que situe com a prioritària la visibilitat i vehicularització de la llengua pròpia del territori (el valencià) per davant de l’altra llengua oficial del territori. Només en aquest marc serà possible una recuperació efectiva.
Pel que fa a la nova radiotelevisió valenciana, o millor dit, a la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), el desig és directament proporcional al repte que es planteja per a aquest any. En primer lloc cal felicitar a qui haja fet possible que novament la tele i la ràdio de les llars valencianes parlen valencià. També, com no pot ser d’una altra forma, cal reconèixer els mèrits dels professionals que s’hi dediquen. Tanmateix, cal anar una mica més enllà. Un ens tan important a nivell mediàtic no pot engarjolar-se al voltant d’un objectiu limitat per la condescendència i l’autocomplaença. Ara per ara el nivell de llengua del canal públic de tot el poble valencià és preocupant, de fet, tothom coincideix a afirmar que cal repensar el registre i refer el model, fins i tot el to de molts dels programes emesos que, malauradament, em sembla prosaic. El meu desig per tant és millorar partint d’una premissa clara: formar part de la reciprocitat que es planteja amb els mitjans públics de la resta del domini lingüístic del català, és a dir, IB3 i TV3. Sense aquest entorn, serà complicat que es puga construir un ens de qualitat i un referent lingüístic.
Finalment, l’AVL i el sempitern debat sobre la seua validesa com a ens normatiu de la llengua. Perquè no hi haja dubtes: estic completament a favor de l’AVL, però crec que cal defugir de debats localistes que no fan més que regionalitzar la llengua i evitar la seua universalització. El meu desig és que per fi des de l’AVL es parle sense embuts a l’hora de reconèixer la unitat de la llengua catalana i es defuja del debat histriònic amb les institucions valencianes per triar-ne el model ideal. L’AVL s’ha de dedicar a proposar i decidir, i no a veure’s implicada a través dels seus acadèmics en enfrontaments estèrils que confonen els usuaris i en justifiquen els dubtes.
Comptat i debatut el relat és força senzill i només apunte a alguns detalls que considere importants, però evidentment cal una línia d’actuació decidida i concreta. Sembla que quan entrem en un any nou s’obri l’oportunitat de canviar certes dinàmiques, o al remat el desig només es queda en la necessitat de canvi de què parle. El que sí que tinc clar és que el marc actual dona una altra oportunitat perquè la nostra llengua recupere els espais perduts i per a això cal fer política lingüística perquè si no “serà feta contra nosaltres”.
