Rondalla del retorn

9 gener 2019 01:00h

Feia setmanes que no havia pensat en ella, però diumenge, de colp i repent, irrompé en les postres amb la mateixa força que el seu poema «Cicatrices» arribà a la meua vida. Piedad Bonnett i els seus poemes, Piedad Bonnett i la seua escriptura des dels budells.

En aquesta entrevista d’El País Semanal amb motiu del seu pas per Madrid diu que als seus pares els mostra qui és a través dels seus llibres, però no en una conversa. Que la literatura té la capacitat de fer que ens coneguem a posteriori. Que la literatura ha estat sempre un vehicle per al dolor. Que la seua poesia li permet traçar la línia de la seua vida, que es llegeix a ella mateixa.

Fa més de dos anys de tot, però sobretot, fa més de dos anys que vaig tornar a viure al meu poble de mar i muntanya, que l’he convertit en el leitmotiv de la meua prosa. Més que el poble, però, fa més de dos anys que narre el meu retorn de Barcelona a València, de la ciutat al poble, d’un lloc on em doní a conéixer a un altre on no cal que em presente, on veuen a través de mi.

Tu vivies a. Ets la filla de. I de. Ton pare. Ta mare. Treballaves a. Tu ets la que. Passejar i rodar i portar el passat com una pinta ben plantada al cap, com un carnet d’identitat invisible enganxat a l’espatla. El poble inventà les ulleres de realitat augmentada molt abans que cap gegant tecnològic. És l’amiga que no em deixa ser una altra. El poble i l’escriptura són les molles de pa que em permeten traçar el rastre del camí que he fet, per si a mi, algun cop, se m’oblida qui sóc.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next