En una gran part d’aquest petit país hi va haver un temps en què dir taronja era sinònim de riquesa i excel·lent activitat comercial. Hi havia qui tenia cinquanta fanecades de terra i en podia viure. La paraula atur no es trobava en els nostres diccionaris.
Les dones als magatzems feien més hores que un rellotge i en acabar la jornada trobaven a la porta de la nau els anomenats buscadors, que els oferien més hores de faena per a un altre comerç.
Es collien les diverses varietats de mandarines i taronges a jornal i a destall, fera vent, ploguera o caigueren rosades espectaculars.
Els estudiants es pagaven la carrera amb unes alicates i carregant caixons. Hi havia qui treballava en una fàbrica i demanava vacances per anar a collir.
Abans i després de la collita, els horts de tarongers donaven jornals a regadors, tractoristes, fumigadors, aclaridors…
Els camps estaven ben cuidats i passejar pels camins del terme era un goig per als sentits.
A l’estiu, la collita de l’albercoc, la pera, la tomata, la bajoca o els melons acabava d’arredonir l’any a propietaris i jornalers.
No sé què ha passat en aquest país les darreres dècades. Alguns diuen que ens vam tornar avariciosos i vam matar sense adonar-nos-en la gallina que ens ponia els ous d’or. Altres miren i assenyalen amb rancúnia les institucions europees, on els nostres polítics han traït els interessos de tots.
Fa una mica de pena passejar pel terme. Les males herbes superen en altura els arbres, uns arbres que estan per aclarir amb taronges seques de temporades passades enganxades a les branques. La terra apareix desnodrida, seca i clivellada. Hi ha qui ha serrat per la soca centenars de fanecades i n’hi ha que ha arrancat els arbres i els crema en una voluminosa foguera al mig del camp.
El taronger, si no es cuida, és un arbre que de seguida pren un aire tràgic. Té un nu realment lleig.
Milers d’arroves de taronja per terra, no la recullen ni amos ni passavolants per a casa. Tinc tres quartons de terra on hi ha plantats clementins. Enguany hem regalat a amics, parents i veïns desenes de quilos de clementines; em dol en l’ànima que es faça malbé una fruita tan saborosa.
Als cafés els agricultors maleïxen la seua sort mentre els supermercats venen taronges de l’altra banda del món. Als nostres representants polítics no els cau la cara de vergonya per no moure un dit en favor de la seua gent. Llàstima de país.
