El 10 de maig Castalla es convertirà en capital de la música valenciana. Acollirà la trobada Com sona l’ESO (CSE), un dels projectes més ambiciosos i multitudinaris nascuts des de l’escola. Cada any, una localitat es converteix en amfitriona d’un espectacle que ja duu dèneu edicions, a Catalunya, Balears i el País Valencià. Francesc Gisbert en parla amb dos dels organitzadors, Josep Alcover i Paqui Cano.
Què és el projecte Com sona l’ESO? Quan va començar?
Com sona l’ESO és una iniciativa que naix a les aules de música fa 20 anys, quan un grup d’amics que treballen al Principat, el País valencià i les Illes decideixen posar en comú i traure de les parets de classe el seu treball. D’aleshores ençà, la idea ha anat creixent i són molts els centres i professorat que s’ha incorporat fins arribar als vora 1500 que som ara. El projecte artístic també ha evolucionat molt. Allò que al principi era una banda i un cor que interpretaven obres de diferents autors ja conegudes, ha passat a convertir-se en una obra musical total de creació pròpia. Tot l’alumnat que assisteix participa activament, ja siga cantant, ballant o tocant, tots som protagonistes, eixa és la màgia de l’espectacle. Des de fa unes quantes edicions, el musical està compost per professors de la nostra organització i es presenta la nit del concert com a estrena absoluta. Cada any és únic i diferent i el que intentem és apropar a través de la música temes i continguts necessaris per a la seua formació com a persones. Reflexionar, compartir, sentir, aprendre i gaudir a través de la música en tots els seus vessants.
Enguany se celebrarà a Castalla. Per què triàreu el poble?
La culminació de tot el nostre treball al centre és una trobada de tres dies on convivim i assagem junts. Cada edició ens acull una població diferent de qualsevol dels tres territoris d’on provenim els participants.
Castalla era un destí pendent des que el professor que estava a l’IES Enric Valor, Vicent Ortiz, s’hi va oferir. A més, Castalla és un indret de rondalla, no podem oblidar que és la petita pàtria d’Enric Valor i nosaltres amb això de contar i cantar ens identifiquem molt. És un dels dos pobles seu de la Càtedra que porta el nom de l’escriptor junt amb Altea, i el seu director, Joan Borja, també ens va fer la proposta. A Altea vam estar fa dos anys i ara, ja tocava, era necessari anar a Castalla.
Quines experiències positives s’emporten els participants?
Al llarg d’aquestes 19 edicions hem sigut testimonis i hem viscut tantes històries que podríem contar i no parar. Evidentment, per davant de tot, tenim una intenció pedagògica, entenent l’ensenyament des d’una perspectiva innovadora i posant en valor la música com una matèria des d’on es pot abraçar qualsevol contingut. Se n’adonen de la interdisciplinarietat i comencen a pensar el saber d’una altra manera.
Encara que hem de dir que si podem destacar experiències i aprenentatges especials i particulars, són tots aquells relacionats amb la dimensió humana: la confiança, la valoració pròpia i dels companys, la germanor, el respecte, la superació, l’esforç… Tants valors imprescindibles.
Quan l’últim dia comprovem que eixa sensació tan satisfactòria és compartida, ens n’adonem que, efectivament, tot allò que hem trobat en el viatge ha sigut per a tots tan bo o millor que el resultat final de l’espectacle.
Creus que és un projecte motivador per als alumnes i professors participants?
És estrany que aquell alumne/a que ho prova no repetisca, fins i tot a alguns centres hi ha llista d’espera. Cada any pensem que el treball és major i ens costarà, i cada any ens demostren que res és impossible si ells i elles volen. És una experiència recordada per tots i totes els qui l’han viscuda i en tots deixa una empremta que els marca per vida. Les llàgrimes quan arriba la fi, l’afecte pels nous amics agermanats pel CSE, la complicitat, l’energia inesgotable… Vore que tot això és possible gràcies a la música ens encoratja a seguir endavant.
