BARCELONA (ACN). La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) té previst jutjar aquest dilluns el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, per un delicte de desobediència, o subsidiàriament un de denegació d’auxili, per no acatar inicialment l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar una pancarta amb un llaç groc i a favor dels polítics presos del balcó del Palau de la Generalitat catalana arran de la convocatòria d’eleccions generals el març passat.
La Fiscalia demana un any i huit mesos d’inhabilitació, mentre que l’acusació popular, exercida per Vox, demana dos anys d’inhabilitació. És el primer cop des del restabliment de la democràcia que un president de la Generalitat catalana en actiu serà jutjat. Torra serà jutjat per no haver atés l’ordre de la JEC de retirar de la façana de la Generalitat la pancarta en suport als “presos i exiliats” amb un llaç groc en període electoral. Després d’un estira i arronsa, Torra va canviar la pancarta per una altra amb un llaç blanc, en comptes de groc, i posteriorment es va posar una pancarta en favor de la llibertat d’expressió.
Segons el magistrat instructor, Carlos Ramos, Torra va tenir una “voluntat obstativa” respecte a les resolucions de la JEC i recorda els diferents episodis de la polèmica, com ara la substitució de la pancarta inicial per una altra, el canvi del color del llaç o el requeriment del president català al Síndic de Greuges perquè es pronunciara sobre la matèria. El que Torra va pretendre substituint uns símbols per uns altres, apunta, va ser “persistir en la desobediència”. Els acords de la JEC, diu Ramos, “no poden titllar-se de contradictoris entre si” i són “clars, concrets i terminants”. “Són mandats complementaris exigits per la clara voluntat obstativa” de Torra, insisteix.
Pel que fa a la competència de la Junta Electoral, el magistrat creu que en assumptes electorals Torra no pot invocar una “pretesa autonomia del president de la Generalitat com a autoritat de l’Estat, i menys en un període electoral d’unes eleccions generals i després europees. “El respecte a les competències autonòmiques en matèria electoral del que parteix la Llei de Règim Electoral només fa referència a la possibilitat que les comunitats aproven la seua pròpia legislació electoral per regular les seues eleccions”, continua el magistrat, que recorda que Catalunya no té llei electoral pròpia i, per tant, “l’únic organisme competent per resoldre les queixes electorals relatives al territori de Catalunya és la JEC”.
Subratlla també que els llaços grocs són símbols “considerats propis d’uns partits polítics”, per tant “partidistes”, i no es poden exhibir per part de les administracions en període electoral “sense infringir greument el seu deure d’objectivitat i neutralitat”.
En resposta a un recurs, el TSJC va rebutjar que es qüestione la imparcialitat de la JEC, de qui no veu “discutible” que els seus acords són “executius i d’obligat acatament”. A més, va retreure a Torra, que al·legava “intencionalitat política” per part dels membres de la JEC, que qüestione la imparcialitat d’aquest organisme “a posteriori de l’emissió dels seus manaments”, que va prendre un “òrgan col·legiat”, i va recordar que no va fer aquest qüestionament en les reclamacions i aclariments que va presentar Torra davant de la JEC.
Per part seua, Torra va assegurar que al judici no anirà a defensar-se “de res”. Torra ha assenyalat que el que farà serà “acusar l’Estat” per haver “vulnerat” els seus drets i els de tots els catalans. El president català considera que “justícia espanyola” són termes incompatibles i ha recordat que “les úniques notícies esperançadores venen sempre d’Europa”.
