"Les competències lingüístiques van a millor però l'ús del valencià es queda estancat"

Francesc J. Hernández i Dobón és professor de Sociologia i Antropologia i impulsor de l'Observatori del Valencià, un projecte de la Fundació Nexe per a conéixer la situació de la nostra llengua "amb només 3 o 4 clics"
27 novembre 2019 06:00h
El professor de Sociologia i Antropologia Francesc J. Hernández i Dobón va apuntar que "no s'ha aconseguit que l'alumnat isca dels seus estudis amb plenes competències en valencià i en castellà"; amb tot, va celebrar que les cohorts més joves "ja tenen més competències que els més majors; també, en oral". /  PLAÇA DEL LLIBRE

VALÈNCIA. No es pot fer una radiografia clara de l'ús del valencià al nostre territori, ja que hi ha "molta heterogeneïtat". Sí que existeix, però, una gran quantitat d'informes, estudis o enquestes que ens permeten conéixer al detall "com està la nostra llengua". Per a facilitar la tasca a les persones interessades en aquesta informació, el big data del valencià es troba ara recollit en un web desenvolupat per la Fundació Nexe, que inclou ja 6.436 dades que brinden "una visió històrica d'allò que ha passat, del que passa i del que pot passar" amb el valencià.

Les expressions entre cometes pertanyen al professor de Sociologia i Antropologia Francesc J. Hernández i Dobón, l'impulsor de l'Observatori del Valencià (www.observatoridelvalencia.com). Aquest dimarts, juntament amb Susanna Pardines, lingüista i coordinadora del Lab d'Identitat i Cultura de la Fundació Nexe, va presentar el projecte al Centre Cultural La Nau de València. Es tracta, en paraules dels responsables, d'una eina "per a accedir a la informació en 3 o 4 clics". El matís de 'per ara' és important, ja que la intenció és que no es tracte d'una foto fixa de la situació, sinó d'un projecte dinàmic. És a dir, mostra el que hi ha ara però es pretén ampliar amb més dades. 

"Per a poder actuar, cal conéixer la realitat d'una manera acurada", va remarcar Pardines en la presentació, i va reiterar que l'Observatori del Valencià "no és un final, és un projecte de futur". La idea, doncs, és donar la possibilitat de "conéixer de manera ràpida els punts forts de la nostra llengua". 

I quins són els punts forts de la nostra llengua? En quin estat s'hi troba? Si bé va avançar que està en procés d'elaboració un informe anual de l'Observatori que respondrà a aquestes preguntes i que es podrà consultar en el mateix web, Hernández i Dobón ja va donar alguns titulars a partir de les dades recollides fins ara. Unes dades que, a més, sempre s'indica d'on provenen, és a dir, la font primària.

L'impulsor de l'Observatori va afirmar que "les competències lingüístiques van a millor, sobretot les escrites, però l'ús [del valencià] es queda estancat". En aquest sentit, va reconéixer que "a l'escola s'està fent una bona feina" si bé "no s'arriba a tot el que s'hauria d'arribar", i va fer referència a la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, de l'any 1983, que tenia com a objectiu "tractar de superar la relació de desigualtat que hi ha entre les dues llengües oficials", així com "assolir, mitjançant la promoció del valencià, l'equiparació efectiva amb el castellà i garantir l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes en condicions d'igualtat i desterrar qualsevol forma de discriminació lingüística".

La llei també diu: "El valencià i el castellà són declarades llengües obligatòries en els Plans d'Ensenyament dels nivells no universitaris, i hom mirarà que els escolars reben els primers ensenyaments en la llengua habitual i que els alumnes assolesquen un coneixement oral i escrit d'ambdues llengües en nivells d'igualtat". En aquest sentit, Hernández i Dobón va apuntar que "no s'ha aconseguit que l'alumnat isca dels seus estudis amb plenes competències en valencià i en castellà".

Esperances en les generacions més joves

En lloc de plànyer-se, el sociòleg va celebrar que les cohorts més joves "ja tenen més competències que els més majors; també, en oral". I així ho diuen les dades recollides en l'Observatori. En el cas dels homes d'entre 15 i 24, l'any 2015 el 72,2% deien que llegien 'bastant bé' o 'perfectament' en valencià, i podria arribar al 82,5% al 2020. Pel que fa a escriure 'bastant bé' o 'perfectament', l'any 2015 se situava en el 60,8% d'eixa població. En el cas de les dones de la mateixa franja, la competència escrita passiva l'any 2015 se situava en el 82,1% de la població i podria arribar al 83,5% el 2020. En el cas de la competència escrita activa, l'any 2015 se situava en un 70,1%. 

Pel que fa a les competències orals, l'any 2015 el 84,5% de les dones d'entre 15 i 24 anys deien que entenien 'bastant bé' o 'perfectament' el valencià; un 80,2% en el cas dels homes. A l'hora de parlar la nostra llengua 'bastant bé' o 'perfectament', els percentatges eren d'un 69,7% en el cas de les joves i d'un 60,9% en el cas dels joves.

Les dades, doncs, "no diuen que no hi haja competències", va destacar Hernández i Dobón. L'Observatori, com s'ha dit abans, també inclou prospeccions; és a dir, a partir de l'anàlisi de la situació sociolingüística actual es tracta de detectar les necessitats actuals però també les tendències de futur.

Un "espill" on mirar-se

L'impulsor de l'Observatori es va referir a aquesta eina com "un espill per a col·locar davant dels valencians i saber com està la nostra llengua". La web és accessible des de diferents dispositius i recull 6.436 dades (d'aquestes, 1.490 són càlculs propis), així com 263 taules, 265 gràfiques, 37 normatives i 122 enllaços a elements relacionats amb la llengua.

Les dades es divideixen en cinc àrees: competències lingüístiques, ús social, drets lingüístics, pressuposts de la Generalitat i fonts d'informació. 

L'apartat de competències lingüístiques mesura aquestes habilitats amb variables geogràfiques; per edat i sexe; per classe social, o per ideologia, entre d'altres. L'apartat d'ús social contempla àmbits com la casa, les amistats, els comerços, la gent desconeguda, el treball o Internet.

Tota la legislació que té a veure amb el valencià es pot trobar en l'apartat de drets lingüístics, mentre que en pressupost de la Generalitat s'analitzen els recursos destinats cada any tant per a la promoció del valencià i gestió del multilingüisme com per a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Finalment, en la web de l'Observatori hi ha una compilació d'enllaços a institucions de la Generalitat; a centres i departaments de les universitats relacionats amb la llengua; a fonts estadístiques; a tesis doctorals que versen sobre l'estat del valencià; a col·leccions de llibres, i a altres entitats.

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

next