Compromís planteja un impost turístic que mitigue el despoblament i faça aflorar els apartaments irregulars

La Fundació Nexe, el 'think tank' de la coalició, elabora una proposta de tribut de vora dos euros per nit que es carregaria als visitants
27 juliol 2019 06:00h
Al País Valencià hi ha vora 60.000 apartaments turístics irregulars. / EFE

VALÈNCIA. El debat sobre l'aplicació d'un impost turístic, que va ser ajornat durant les negociacions del Botànic per a no posar més entrebancs al pacte, ha tornat a la palestra durant les últimes setmanes. Amb la intenció de preparar-se per a una discussió que es reprendrà amb força al setembre, quan es comence a pensar en els pressupostos del 2020, Compromís ja disposa d'una proposta sobre la qual treballar: el document que acaba de presentar la Fundació Nexe, el think tank de capçalera de la coalició, que elabora un estudi sobre l'aplicació d'aquest gravamen.

El resultat ha sigut una breu publicació de la col·lecció Àgora signada pel professor d'Economia Aplicada de la UV, Asensi Descalç, que planteja unes possibilitats suggerents. Entre aquestes, la de redirigir els ingressos de l'impost cap als pobles de l'interior en procés de despoblament, al mateix temps que exempta el turisme rural del seu pagament, o la de fer-lo servir com a mitjà per a aflorar els apartaments irregulars que escapen al sistema fiscal que recau sobre els arrendaments.

La proposta va ser presentada aquest dijous en una ponència on, a més del professor, van participar la regidora de l'Ajuntament de València Isabel Lozano; la directora de l'Agència Tributària Valenciana (ATV), Sonia Díaz, o el vicepresident quart de la patronal hotelera HOSBEC, Vicent Ferrer, qui va actuar de contrapunt des de la postura d'oposició que manté el sector.

Impost contra el despoblament

La proposta de Descalç quant a aquest impost –que no taxa, ja que aquesta s'aplicaria respecte del valor d'un servei públic concret, que no és el cas– és aplicar una quantitat de vora 2 euros per persona i pernoctació, una xifra que naix de "posar-ho en relació al pressupost per dia d'un turista" (92 euros al País Valencià). Els motius que ho justificarien són diversos, entre aquests els danys ambientals, els costos pels serveis oferits i en seguretat o els problemes derivats de la gentrificació.

Ara bé, en què s'hauria d'utilitzar més tard? El professor creu que en cap cas s'hauria de dirigir de nou cap al mateix sector per les alteracions que podria ocasionar-hi i un possible "efecte crida" que acabaria generant majors externalitats. No obstant això, sí que planteja la possibilitat d'utilitzar-los per a incentivar el turisme rural, de manera que, "gravant activitats que generen efectes negatius externs al mercat", es puga finançar una activitat "que té fortes economies externes positives" i que ajudaria a aturar el problema del despoblament.

Aquesta mesura aniria acompanyada de l'exempció de pagar l'impost per als turistes que escullen el turisme rural, ja que aquest pot generar "externalitats positives" que, en tot cas, caldria valorar si haurien de ser subvencionades. Això no implica, segons Descalç, que es plantege diferenciar els hotels de luxe dels hostals o càmpings a l'hora d'incorporar l'impost, ja que "l'objectiu del tribut no és l'equitat, sinó l'eficiència".

El repte dels apartaments irregulars

La idea d'aplicar-lo a tots els tipus d'allotjaments per igual mira directament els apartaments turístics, malgrat que fer-ho realitat no seria senzill, ja que aquests continuen esquivant la regularització i operant fora del sistema. No obstant això, Descalç creu que l'impost seria una oportunitat per a aflorar aquestes "rendes de capital immobiliari per arrendaments".

Ací entraria en joc l'Agència Tributària Valenciana, que hauria d'exigir a les plataformes en línia que anuncien aquests apartaments la seua col·laboració com a intermediàries entre els turistes i els propietaris, que al cap i a la fi són els qui han de gestionar i recaptar el tribut de manera separada al preu total. Segons el professor, açò redundaria en una major "transparència" en aquestes operacions i en una repercussió positiva en el sistema tributari.

De la mateixa manera, i per a mantindre l'equitat respecte a tots els agents turístics que haurà d'incorporar el tribut, Descalç proposa que es grave l'activitat dels creuers, que malgrat que no suposen pernoctacions en la ciutat, sí que provoquen importants impactes per l'arribada massiva de visitants i el cost mediambiental dels vaixells.

Ferma oposició del sector

L'oposició de la patronal hotelera respecte de l'aplicació de qualsevol mena de gravamen al turisme és ben coneguda. El vicepresident d'HOSBEC, Vicent Ferrer, va insistir en les seues reserves sobre els efectes del tribut, que pensa que redundaria en un descens de la demanda. "La gent sí que canvia de destinacions per un euro", va defensar, tot recordant que en moltes ocasions –més encara en el model turístic de destinacions com Benidorm– es busquen els paquets de 'tot inclòs', que ofereixen un preu global de l'estada.

Ferrer va plantejar que "és fàcil recórrer a la capacitat recaptatòria que podria tindre" i pensa que, encara que el tribut recaiga sobre el visitant i no sobre el propietari de l'allotjament, "es tracta d'un euro mes que s'ha de repercutir al client". Un euro que, segons ell, deixarà "d'entrar en els consums complementaris" que realitzen els turistes.

No obstant això, els exemples de Catalunya i Balears, on s'han aplicat imposts turístics, han demostrat que "ni s'ha ressentit el nombre de pernoctacions ni l'índex de preus", els dos elements que Descalç relaciona amb els efectes sobre la demanda. Una realitat que s'aplica tant a les grans instal·lacions hoteleres com als càmpings o hostals més humils. De fet, tot i l'augment de preus provocat per diversos factors, la tendència general és que la demanda turística continue pujant.

Per a HOSBEC, un impost "no és la solució" als problemes que genera la contínua afluència de turistes, que no deixa de créixer any rere any. Les solucions haurien d'apuntar, pensen, cap a la regularització dels vora 60.000 apartaments turístics que operen des de l'alegalitat al País Valencià.

Malgrat tot, la directora de l'ATV, Sonia Díaz, creu que "no és la solució, però és una solució" per a "tindre un turisme sostenible i inclusiu" a la qual planteja arribar "de manera dialogada" amb el sector. D'altra banda, Descalç lleva ferro a l'impacte que puga tindre sobre els turistes el fet de pagar un o dos euros més i anima a mostrar-ho de manera separada en les factures "perquè així el visitant veja quant han costat tots els serveis que ha rebut". "La gent del nord està educada i sap que açò té un preu", diu.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next