VALÈNCIA. La repetició electoral ha precipitat la presa de decisions en els partits polítics, que ja feia setmanes que consideraven la possibilitat de tornar a enfrontar-se a les urnes. Tot i que la majoria de formacions valencianes presentaran unes llistes similars a les de fa sis mesos, si no exactament iguals, alguns han de plantejar-se dilemes de major implicació.
És el cas de Compromís, que haurà de decidir en l’executiva d’aquest dilluns si accepta l’oferta d’Esquerra Unida i de Podem de reeditar la coalició electoral amb què totes tres formacions es van presentar conjuntament a les generals del 2016. En aquella ocasió, la confluència va aconseguir 655.895 vots que es van traduir en 9 escons al Congrés, 4 dels quals van recaure en Compromís.
En el passat abril, la coalició valencianista es va presentar per separat i va obtindre 173.751 vots que li van atorgar un únic escó. Aquest dijous, el portaveu de Compromís a les Corts, Fran Ferri, ha reiterat que estan oberts a “cooperar”, però sense “desdibuixar-se en la defensa dels interessos valencians”. Ara bé, també ha deixat veure que és partidari “d’oferir un ampli ventall de possibilitats” dins de l’esquerra perquè “cap votant es quede a casa”.
Més enllà de les diferents perspectives polítiques que es plantegen al si del partit, amb un sector del Bloc menys procliu a anar de la mà de Podem i EUPV, la decisió dependrà molt dels càlculs electoralistes. En Compromís no perden de vista que els bons resultats en les passades eleccions autonòmiques –a pesar de l’entrebanc que va suposar l’avançament electoral que els va imposar Ximo Puig – no es van traslladar a les generals, però també pren força la perspectiva que ajuntar totes les opcions d’esquerra en una sola llista provocarà que molts votants es queden pel camí.
D’altra banda, la irrupció d’un nou partit polític afegeix una nova possibilitat a les opcions de Compromís, des d’on han mantingut constant contacte amb la formació que lidera Iñigo Errejón, Más Madrid. Així ho demostren senyals com la que va emetre fa un parell de mesos el senador del partit valencianista, Carles Mulet, quan es va integrar al Grup d’Esquerra Confederal amb diverses formacions d’arreu l’estat espanyol, entre elles Más Madrid.
El partit del qui va ser fundador de Podem podria aprofitar el context de bloqueig i desafecció política actual per a presentar-se com una alternativa que no carrega amb l’estigma d’haver estat present durant el recent fracàs en la formació de govern. Però, malgrat que l’oportunitat és bona, el partit d’Errejón encara es troba en procés de construcció i és improbable que es presente com una alternativa a escala estatal.
En tot cas, alguns mitjans ja avancen que l’ex de Podem treballa en una candidatura per la circumscripció de Madrid encapçalada per Manuela Carmena. No obstant això, i vistes les simpaties que desperta entre alguns sectors de Compromís, no està descartada una confluència entre totes dues formacions que permeta a Errejón resoldre la seua carència d’estructura territorial i, al partit d’Oltra, aprofitar l’empenta que podria oferir-los aquesta nova iniciativa.
L’aliança de PPCV, Ciutadans i Vox, descartada
En la dreta també s’ha parlat últimament de coalicions electorals, però a hores d’ara aquesta possibilitat està descartada. Tot i que el PPCV ha manifestat la seua voluntat de traslladar el model de Navarra Suma al País Valencià, Ciutadans i Vox ja han deixat clar que no participaran en l’aliança preelectoral i que, en tot cas, pactaran una vegada s’hagen presentat als comicis.
