Compromís reclama el desmantellament de Castor i que Escal assumisca els 260 milions d'euros de cost

Mulet acusa el govern espanyol d'enganyar la ciutadania i de posposar l'obra escudant-se en un perill inexistent 
22 octubre 2019 19:38h
Mulet i Monfort creuen que, mentre no es desmantella Castor, "algú està fent negoci". / Arxiu

VINARÒS (ACN). Compromís i entitats socials com la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia han exigit al govern espanyol que execute de forma imminent l'obra de desmantellament de les instal·lacions del projecte Castor –valorades en 260 milions d'euros– i que faça pagar el cost íntegre dels treballs a l'exconcessionària Escal UGS, controlada per l'ACS de Florentino Pérez. 

El portaveu de la formació al Senat, Carles Mulet, ha anat encara més enllà i ha acusat l'administració estatal de voler perpetuar el negoci d'empreses com Enagás –encarregada d'hibernar i de mantindre les instal·lacions– posposant el desmantellament amb el pretext d'un suposat perill sísmic que no s'ha acreditat i a l'espera d'encarregar els estudis necessaris.

El pla previ de desmantellament del projecte Castor elaborat el febrer del 2018 per part de la Direcció General d'Infraestructures d'Enagás demostra, segons coincideixen tant el senador de Compromís com el portaveu de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Evelio Monfort, que el govern espanyol ha estat mentint la ciutadania i ha posposat de forma indefinida el desmantellament de les instal·lacions amb arguments que no es corresponen amb la realitat.

De fet, a principis d'aquest 2019, la ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera –que deu anys enrere, com a alt càrrec del Ministeri d'Agricultura, va donar llum verd a l'avaluació d'impacte ambiental del projecte negant possibles riscs sísmics–, va anunciar la clausura definitiva i l'encàrrec imminent dels estudis, per part del Consell de Ministres, per a fer possible el desmantellament. Res d'això encara s'ha produït i el permanent context de conteses electorals a l'Estat s'ha convertit també en un pretext habitual per a no encarar el problema.

Mulet i Monfort creuen que, mentre aquesta actuació no es produeix, "algú està fent negoci", i recorden que Enagás ha ingressat 33 milions d'euros des de finals del 2014 en la hibernació i el manteniment d'un equipament que no ha de tindre cap utilitat. Fins que el Tribunal Constitucional va tombar el finançament de la indemnització i el manteniment a càrrec dels consumidors, Enagás ingressava 15,7 milions d'euros anuals, un menys que el que costa mantindre operatiu l'únic magatzem de gas submarí en funcionament a l'Estat: el de Gaviota, al País Basc. L'any passat, la companyia va reduir el cost a 9 milions i recentment ha interposat una reclamació patrimonial contra l'Estat per a cobrar després que la Comissió Nacional del Mercat i la Competència l'haja obligat a retornar els diners obtinguts. "Potser ara tindran més interés a desbloquejar-ho", ha explicat el senador.

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next