Entre la "singularitat" i la "invisibilitat": la concepció del calendari electoral propi fractura el Botànic

Puig fa prevaldre el seu vot de qualitat davant el 'no' dels cinc consellers de Compromís i convoca les eleccions el 28 d'abril coincidint amb les generals
5 març 2019 06:00h
El president de la Generalitat, Ximo Puig, va comparéixer al Saló de Corts, símbol de l'autogovern valencià. / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. Singularitzar les eleccions valencianes i tindre un calendari electoral propi. Justament un punt que unia PSPV i Compromís ha sigut el responsable de dinamitar el govern del Botànic. La decisió del president de la Generalitat, Ximo Puig, d'avançar les eleccions autonòmiques al 28 d'abril per a celebrar-les conjuntament amb les eleccions generals ha trencat la unitat d'acció del Botànic, intacta fins al moment tot i els presagis catastrofistes dels partits de l'oposició. El trencament es va evidenciar en la reunió extraordinària del ple del Consell, on els consellers de Compromís van expressar la seua disconformitat amb la decisió del president.

El cap del Consell va justificar la decisió de no mantindre els comicis el 26 de maig –data en què se celebraran les eleccions de les anomenades autonomies no històriques– argumentant que l'avançament electoral es presenta com una "oportunitat" per a "singularitzar" el "problema valencià" i possibilitant que el País Valencià "exercisca com a una nacionalitat històrica". I és que mai en els 36 anys des de la celebració de les primeres eleccions autonòmiques espanyoles, les valencianes s'han celebrat pel seu compte.

En el Saló de Corts de la Generalitat, envoltat per les pintures que al·ludeixen a la constitució del primer autogovern, Puig va recordar que el seu posicionament sempre ha sigut el de desvincular les eleccions valencianes de la resta d'autonòmiques. De fet, va reconéixer que li hauria agradat que les eleccions valencianes no anaren de la mà d'unes generals.

En tot moment, tant durant la lectura de la declaració institucional com després en el torn de preguntes, Puig va defensar que el fet d'avançar un mes les eleccions no respon a raons partidistes i va emmarcar la decisió en un procés d'enfortiment de l'autonomia en separar els comicis de la resta d'eleccions en assemblees autonòmiques.

La raó que tant Puig com membres del seu equip havien esgrimit mesos enrere per a justificar un avançament electoral era evitar que l'agenda política espanyola eclipsara l'actualitat valenciana. Precisament aquest argument és el que des de Compromís no s'entén, ja que en la coalició consideren que no es poden singularitzar les eleccions valencianes precisament anant de la mà d'unes generals.

De fet, en la compareixença,  Puig va reconéixer que durant la campanya "primarà el debat espanyol", però amb el matís, va dir, que ara almenys "hi haurà una mirada valenciana". El president va assegurar que si les eleccions autonòmiques s'hagueren fet al mateix temps que en altres territoris, "hauria sigut pitjor".

Compromís no compra l'argument

L'avís, poc abans de començar la intervenció de Puig, que Mónica Oltra compareixeria una hora després a la seu de Vicepresidència feia presagiar que el ple extraordinari del Consell havia sigut convuls. Puig i Oltra van escenificar el trencament amb dues compareixences separades per 60 minuts i en dos palaus separats per poc més de 100 metres de distància.

El president no va entrar en detalls durant la seua compareixença tot i ser preguntat per com s'havia desenvolupat el ple del Consell. La seua número dos, però, sí que en va donar complides explicacions. Acompanyada de la resta de consellers de Compromís, Oltra va comparéixer a la seu de Vicepresidència i, tot just començar a parlar, va evidenciar que no hi havia hagut consens en la decisió d'avançar les eleccions: "La decisió s'ha pres per cinc vots a favor i cinc en contra, i amb el vot de qualitat del president".

Amb aquesta afirmació va començar Oltra un discurs amb el qual va tractar d'evidenciar que l'avançament ha sigut decisió unilateral de Puig. En aquest sentit, va assegurar que, "de les 5.746 decisions que ha pres el govern del Botànic en el ple del Consell, la de dissoldre les Corts i convocar eleccions és l'única que no s'ha pres per unanimitat". Sobre la votació també va haver-hi discrepàncies entre Puig i Oltra. El primer va explicar que no s'havia votat res, mentre que la segona va insinuar que sí que hi havia hagut una votació malgrat que va reconéixer que formalment no s'havia produït a mà alçada. Amb tot, Oltra va assenyalar que, si calia, els consellers del seu partit tornaven al Palau perquè es poguera produir una votació formal en què mostrar el seu rebuig a l'avançament electoral.

La raó de l'oposició de Compromís és que no comparteixen que l'avançament beneficie l'agenda política valenciana i consideren que la decisió respon a un interés del PSPV de guanyar terreny a Compromís, a qui, hipotèticament, perjudicarien les generals.

Mónica Oltra va comparéixer acompanyada de tots els consellers de Compromís per a mostrar el rebuig frontal de mig govern a la convocatòria anticipada d'eleccions. / DANIEL GARCÍA-SALA

"Creiem que la singularitat, en aquest moment, la dona fer-les de la mà de les municipals, unes eleccions que la proximitat dels temes fa que puguem parlar d'eixe copagament que ja no paguem, de les persones en situació de dependència o d'educació", va indicar Oltra. La vicepresidenta va ser taxativa quan va assenyalar que les úniques raons que expliquen l'avançament són partidistes però no polítiques, ja que ni el Consell ha perdut la confiança del parlament ni cap projecte legislatiu del Botànic s'ha quedat pendent d'aprovació.

El "relat" dels fets

Oltra va explicar a les desenes de periodistes que van acudir a la convocatòria "el relat dels fets". En un detallat guió, la dirigent de Compromís va explicar que des del 15 de febrer, quan es va reunir amb Puig després de l'avançament de les eleccions estatals, fins a l'1 de març, "no havia canviat res". En la reunió de febrer, Oltra va assegurar que ambdós van decidir que "no hi havia cap raó ni inestabilitat política per a convocar" l'avançament de les eleccions.

Així, la vicepresidenta va expressar que entenia que des d'aleshores "no hi havia hagut cap canvi i l'opinió es mantenia intacta". Segons sempre el relat d'Oltra, no ha sigut fins a aquest dilluns quan Puig li va donar a conéixer la intenció d'avançar els comicis.

Oltra, que tant en el ple del Consell com després en la compareixença pública va actuar com a portaveu de Compromís, va explicar que els consellers de la coalició s'havien oposat a "avançar un mes menys dos dies" les eleccions per a no perdre eixa singularitat valenciana que, en la seua opinió, ara representa anar de la mà de les municipals.

Les explicacions del que havia passat des de les 17.00 hores a la sala de deliberacions del Consell no es van quedar ací. Oltra va explicar que, com a secretària del Consell, no sols va mostrar la seua oposició a l'avançament sinó també els dubtes jurídics que podia plantejar la convocatòria d'eleccions. En aquest sentit, va explicar que hi ha una disposició addicional en la Llei Orgànica de Règim Electoral General (Loreg) que "planteja seriosos dubtes sobre la capacitat que tenim per a convocar aquestes eleccions". Oltra es referia a una disposició "molt taxativa", segons la seua opinió, que es refereix a les autonomies que el 1995 van convocar conjuntament eleccions municipals i autonòmiques que podria obligar a fer coincidir les autonòmiques amb les europees si l'interval de temps entre la convocatòria d'una i d'altra no és superior a quatre mesos.

Puig no es va referir en la seua declaració pública explícitament a aquesta qüestió, però va assegurar que "mai portaria" al ple del Consell una qüestió sobre la qual tinguera algun dubte jurídic. La realitat, però, és que Presidència va demanar un informe jurídic que avalara la decisió de convocar eleccions del PSPV. Segons Oltra, no van poder llegir l'informe, "que no anava signat", va matisar, abans de la reunió celebrada al Palau, ja que els consellers el van rebre a les 17.50 hores.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next