VALÈNCIA. Singularitzar les eleccions valencianes i tindre un calendari electoral propi. Justament un punt que unia PSPV i Compromís ha sigut el responsable de dinamitar el govern del Botànic. La decisió del president de la Generalitat, Ximo Puig, d’avançar les eleccions autonòmiques al 28 d’abril per a celebrar-les conjuntament amb les eleccions generals ha trencat la unitat d’acció del Botànic, intacta fins al moment tot i els presagis catastrofistes dels partits de l’oposició. El trencament es va evidenciar en la reunió extraordinària del ple del Consell, on els consellers de Compromís van expressar la seua disconformitat amb la decisió del president.
El cap del Consell va justificar la decisió de no mantindre els comicis el 26 de maig –data en què se celebraran les eleccions de les anomenades autonomies no històriques– argumentant que l’avançament electoral es presenta com una “oportunitat” per a “singularitzar” el “problema valencià” i possibilitant que el País Valencià “exercisca com a una nacionalitat històrica”. I és que mai en els 36 anys des de la celebració de les primeres eleccions autonòmiques espanyoles, les valencianes s’han celebrat pel seu compte.
En el Saló de Corts de la Generalitat, envoltat per les pintures que al·ludeixen a la constitució del primer autogovern, Puig va recordar que el seu posicionament sempre ha sigut el de desvincular les eleccions valencianes de la resta d’autonòmiques. De fet, va reconéixer que li hauria agradat que les eleccions valencianes no anaren de la mà d’unes generals.
En tot moment, tant durant la lectura de la declaració institucional com després en el torn de preguntes, Puig va defensar que el fet d’avançar un mes les eleccions no respon a raons partidistes i va emmarcar la decisió en un procés d’enfortiment de l’autonomia en separar els comicis de la resta d’eleccions en assemblees autonòmiques.
La raó que tant Puig com membres del seu equip havien esgrimit mesos enrere per a justificar un avançament electoral era evitar que l’agenda política espanyola eclipsara l’actualitat valenciana. Precisament aquest argument és el que des de Compromís no s’entén, ja que en la coalició consideren que no es poden singularitzar les eleccions valencianes precisament anant de la mà d’unes generals.
De fet, en la compareixença, Puig va reconéixer que durant la campanya “primarà el debat espanyol”, però amb el matís, va dir, que ara almenys “hi haurà una mirada valenciana”. El president va assegurar que si les eleccions autonòmiques s’hagueren fet al mateix temps que en altres territoris, “hauria sigut pitjor”.
Compromís no compra l’argument
L’avís, poc abans de començar la intervenció de Puig, que Mónica Oltra compareixeria una hora després a la seu de Vicepresidència feia presagiar que el ple extraordinari del Consell havia sigut convuls. Puig i Oltra van escenificar el trencament amb dues compareixences separades per 60 minuts i en dos palaus separats per poc més de 100 metres de distància.
El president no va entrar en detalls durant la seua compareixença tot i ser preguntat per com s’havia desenvolupat el ple del Consell. La seua número dos, però, sí que en va donar complides explicacions. Acompanyada de la resta de consellers de Compromís, Oltra va comparéixer a la seu de Vicepresidència i, tot just començar a parlar, va evidenciar que no hi havia hagut consens en la decisió d’avançar les eleccions: “La decisió s’ha pres per cinc vots a favor i cinc en contra, i amb el vot de qualitat del president”.
Amb aquesta afirmació va començar Oltra un discurs amb el qual va tractar d’evidenciar que l’avançament ha sigut decisió unilateral de Puig. En aquest sentit, va assegurar que, “de les 5.746 decisions que ha pres el govern del Botànic en el ple del Consell, la de dissoldre les Corts i convocar eleccions és l’única que no s’ha pres per unanimitat”. Sobre la votació també va haver-hi discrepàncies entre Puig i Oltra. El primer va explicar que no s’havia votat res, mentre que la segona va insinuar que sí que hi havia hagut una votació malgrat que va reconéixer que formalment no s’havia produït a mà alçada. Amb tot, Oltra va assenyalar que, si calia, els consellers del seu partit tornaven al Palau perquè es poguera produir una votació formal en què mostrar el seu rebuig a l’avançament electoral.
La raó de l’oposició de Compromís és que no comparteixen que l’avançament beneficie l’agenda política valenciana i consideren que la decisió respon a un interés del PSPV de guanyar terreny a Compromís, a qui, hipotèticament, perjudicarien les generals.
