VALÈNCIA. El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional i nul que la Llei de Salut valenciana establisca col·laboració únicament amb les universitats de titularitat pública per a facilitar les pràctiques als estudiants de Medicina. Segons consta en la sentència facilitada pel Constitucional, s’estima així el recurs d’inconstitucionalitat presentat per més de 50 senadors del PP i es declara nul el terme “de titularitat pública” contingut en l’apartat 65 de l’article únic de la Llei de les Corts 8/2018, de 20 d’abril.
La sentència considera que aquest precepte “incorre en contravenció amb les competències exclusives de l’Estat en matèries d’educació i de bases de la sanitat”. Aquest precepte disposa de manera expressa l’haver de la Generalitat, per mitjà de la Conselleria de Sanitat, de col·laborar amb “les universitats de titularitat pública” i de prioritzar les titulacions impartides en centres de titularitat pública. Els recurrents consideraven que el contingut d’aquest article suposava una infracció competencial i que, a més, implicava una vulneració de diversos drets fonamentals.
La sentència, redactada pel magistrat Antonio Narváez, explica que “la normativa estatal es refereix de manera genèrica a les universitats, sense cap distinció entre unes universitats i unes altres”. En canvi, “la norma legal valenciana únicament imposa aquest haver de col·laboració de l’executiu autonòmic respecte de les universitats de titularitat pública sense esmentar de manera expressa les privades”.
En conseqüència, “existeix una contradicció entre la normativa bàsica estatal i el precepte legal autonòmic impugnat, ja que aquella no solament no fa distinció entre unes i altres universitats, sinó que en la mateixa regulació complementària del règim de concertació al·ludeix de manera expressa a les universitats privades per a establir els vincles de relació entre aquelles i les institucions sanitàries integrades en el Sistema Nacional de Salut, a través de la figura del conveni”, subratlla el Tribunal.
La sentència conclou que aquesta contradicció resulta totalment “insalvable perquè la normativa estatal bàsica concedeix una rellevant i transcendent importància al fet que la formació dels professionals en les Ciències de la Salut disposen de tota l’estructura sanitària pública per a la realització de les seues pràctiques clíniques, sent aquestes imprescindibles, a més, per a completar el seu període de formació i l’obtenció dels seus títols acadèmics”.
Vots particulars
La sentència compta amb dos vots particulars, el primer de la magistrada Encarnación Roca, qui exposa que “la qüestió hauria d’haver-se analitzat exclusivament des del prisma dels títols competencials relatius a educació, perquè era el més coherent tant amb el sentit i finalitat del precepte impugnat, com amb les normes estatals que la sentència entén vulnerades”.
Això feia que “no resultara necessari analitzar la delimitació de competències en matèria de sanitat i que s’hagueren enquadrat en la matèria educació les normes contingudes en la LGS i en la LOPS, atés que el que regulen és la concertació necessària entre les universitats i les institucions sanitàries públiques per a la realització de la formació pràctica que precisen els alumnes de Ciències de la Salut”.
Per part seua, el magistrat Fernando Valdés ha deixat per escrit en el seu vot particular que per a resoldre aquest assumpte hauria bastat a considerar prevalent la regla competencial específica sobre la més genèrica. Això és, “extraure plenament les conseqüències del caràcter prevalent del títol competencial enunciat en el primer incís de l’article 149.1.30 de la Constitució, en la mesura que atribueix a l’Estat la plenitud de la competència normativa per a la regulació de les condicions d’obtenció de títols acadèmics”.
