MADRID (ACN). El Tribunal Constitucional no ha admés a tràmit el recurs d’empara de la família de Francisco Franco contra l’exhumació del dictador del Valle de los Caídos.
En una interlocutòria feta pública aquest dijous, la secció primera del Constitucional afirma que la vulneració de drets fonamentals que van al·legar els Franco és “inexistent”.
Els magistrats del Constitucional han decidit per unanimitat inadmetre el recurs d’empara que van presentar fa una setmana els nets del dictador i consideren “innecessari” pronunciar-se sobre les mesures cautelaríssimes de suspensió del trasllat al cementeri del Pardo.
El Tribunal Suprem ja havia avalat l’exhumació de Franco i el govern espanyol tenia via lliure per a traslladar les restes encara que no s’haguera resolt aquest recurs, segons van apuntar fonts jurídiques.
De fet, el Consell de Ministres de la setmana passada va acordar exhumar Franco abans del 25 d’octubre i el Valle de los Caídos està tancat des d’eixe dissabte per a preparar el trasllat de les restes.
L’assumpte “transcendeix del cas concret”
Els Franco van argumentar que la decisió del govern espanyol i la sentència del Suprem que avala l’exhumació vulneraven el principi d’igualtat; el dret a la intimitat personal i familiar –en connexió amb la llibertat religiosa–, i el dret a la tutela judicial efectiva.
El Constitucional no admet a tràmit el recurs però argumenta el rebuig en una interlocutòria perquè l’assumpte “transcendeix del cas concret” i planteja “una qüestió jurídica de rellevant i general repercussió social” que té unes “conseqüències polítiques generals”.
“No ens sembla ni injustificada, ni arbitrària, ni en suma contrària al principi general d’igualtat” la decisió d’exhumar Franco. “La significació històrica i política” de Franco “fa que qualsevol decisió que afecte el tractament i localització de les seues restes mortals transcendisca el cas concret”, diu el Constitucional.
El tribunal tampoc aprecia lesió del dret a la intimitat en connexió amb la llibertat religiosa. D’una banda, el Constitucional recorda que el dret a la intimitat es pot limitar per “un fi constitucionalment legítim”, com seria “eliminar la divisió entre ciutadans i fomentar la cohesió i solidaritat”. En aquest sentit, creu que l’acord del Consell de Ministres respon a motivacions sobre els “principis democràtics” i no pretén atacar les conviccions religioses de la família.
Per últim, pel que fa a la tutela judicial efectiva, el Constitucional defensa que el Suprem va oferir una resposta que “resulta raonable i motivada, i de la qual es dedueix que els recurrents van ser els que van deixar transcórrer el termini de 15 dies sense designar el corresponent lloc d’inhumació alternatiu”.
El Pardo: el destí de les restes
El Constitucional defensa que la decisió del govern espanyol de traslladar les restes al panteó familiar del cementeri de Mingorrubio, al Pardo, on està enterrada la dona de Franco, Carmen Polo, és “respectuosa amb les creences” religioses dels recurrents, ja que és un “cementeri de confessió catòlica”.
La família havia demanat que, en cas que no es poguera impedir l’exhumació, se’l traslladara a la cripta de la catedral de l’Almudena, al centre de Madrid, on està enterrada la seua filla, Carmen Franco Polo. L’executiu estatal ho va rebutjar per motius de seguretat i per la significació del dictador.
