Constitucionalista

24 agost 2019 06:00h

Com enguany ha sigut un any repetidament electoral, els partits han pogut emprar-s’hi a fons amb tota la seua artilleria dialèctica. Una cosa que no deixa de sorprendre’m, en eixe sentit, és la gràcia amb què les formacions dretanes s’han autoassignat l’etiqueta de “constitucionalistes”, amb el corresponent rètol, a dalt de les botelles de whisky i en un racó del gran espill del saloon, de “Reservat el dret d’admissió”.

La cosa, en efecte, sembla una broma de mal gust. Ara resulta que els “constitucionalistes” són el PP i Ciutadans, dos partits que no existien quan es va promulgar la Constitució del 1978… No sé, però abans –quan les coses eren serioses–, per a ser soci fundador d’una empresa o institució et calia haver estat allí des del primer moment. Però, almenys des de Goebbels, també és cert que només cal repetir una mentida prou vegades perquè s’assemble a una veritat. I, amb tot, la fatxenderia fundacional d’aquests partits no és el pitjor. En el seu afany per afillar-se la Constitució i excloure la resta de sigles de l’invent han descobert un altre correligionari pròdig: Vox. Sí, amics, els qui estan en contra del títol VIII de la Carta Magna (que regula les autonomies), els qui rebutgen la igualtat entre hòmens i dones (i això conculca un rang superior: la Declaració de Drets Humans), els qui retornarien al mar tots els immigrants que fugen de la violència o la misèria dels seues països… són també “constitucionalistes”!

La lògica d’aquests pardals és inapel·lable. El que volen dir, en realitat, és que constitucionalista és aquell que jo diga que ho és. I tots els altres, expulsats a les tenebres exteriors de l’ordre, la legalitat, la democràcia, el sentit comú i el bon gust. Bona jugada.

Hauré de dir, ara, que no crec que la Constitució del 78 siga una panacea capaç de contemplar i resoldre tots els problemes. Però és un instrument útil que, si es complira, ens descobriria un horitzó de possibilitats i gran idees en part irrealitzades. Ja sé que està de moda blasmar el “règim del 78” i menysprear la tasca que van fer un grapat de polítics a l’endemà de morir Franco per assegurar un règim de llibertats. No compartisc eixa idea. Crec que la transició a la democràcia no va ser modèlica, i es va deixar molts pèls a la gatera, però va aconseguir superar la dictadura sense vessament de sang i cimentar el període més llarg de pau civil i desenvolupament que ha experimentat Espanya en segles.

El destil·lat de tot això va ser la Constitució. Ni sagrada, ni intocable, ni perfecta, però un instrument suficientment vàlid per garantir una convivència civilitzada en un poble de sang tan calenta com el celtibèric. És per això, precisament, que no hem d’acceptar que quatre fatxes sense vergonya se la immatriculen davant dels nostres nassos.

 Si em permeteu, jo proposaria que “constitucionalista” deixe de voler dir “extremista de dreta” i torne a significar el seu sentit tradicional: estudiós de la Constitució.

  Menys fatxes, més estudiosos. Aniríem millor, no creieu?

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next