VALÈNCIA. El full de ruta estava clar: la Conselleria d’Hisenda assumia el deute de Fira València i, després, l’ens junt amb la Conselleria d’Economia dissenyarien el nou model de gestió de l’entitat, que tindria com a objectiu últim garantir i afavorir els interessos de l’economia valenciana. Però unes discrepàncies amb els bonistes de l’ens, que es neguen a acceptar la subrogació de l’entitat firal per part de l’Administració, han obligat a canviar el pla establit.
Així, el primer pas per a arribar a la nova Fira València serà definir el seu model de gestió. Sobre la taula hi ha diverses possibilitats: una gestió 100% pública, una gestió publicoprivada amb diferent percentatge de participació privada o una participació 100% de capital privat. Des de la Conselleria d’Economia s’ha defensat un model de gestió mixt en el qual la majoria siga sempre valenciana, per a garantir que l’ens siga un instrument útil per a l’economia valenciana en el seu conjunt i no només una SL que busque únicament el seu propi rèdit econòmic.
La setmana passada, els empresaris valencians representants en la CEV i la Cambra de Comerç van advocar per primera vegada en públic també per una gestió publicoprivada de la institució. “El millor model no implica la privatització completa del negoci firal, ja que això aniria en contra dels interessos sectorials de l’economia valenciana”, van explicar en un comunicat.
Per l’opció d’incloure participació privada en la gestió de Fira València advoca també la consultora privada AMR International, contractada per a elaborar un informe que done suport al pla estratègic de l’ens. Aquest document es va finalitzar al febrer però es va fer públic aquest dimarts per part del subsecretari autonòmic d’Economia, Natxo Costa, en la reunió del patronat firal i de la comissió de seguiment.
Aquest document servirà de “base” per a avançar en el diàleg competitiu sobre el futur model firal. Un diàleg que va fer les seues primeres passes aquest dimarts en les reunions celebrades. De fet, Natxo Costa va explicar que les trobades i el diàleg seran més constants a partir d’ara, fins que s’arribe a un acord, tot i que no va donar dates concretes sobre quan es podrà prendre la decisió definitiva.
Propostes de la consultora
El document elaborat per AMR ofereix una comparativa entre diferents models firals públics, privats i de gestió mixta europeus, a més de mostrar diverses alternatives per a l’entitat valenciana. Entre elles, AMR aposta per cinc que inclouen l’entrada de socis privats, encara que “no necessàriament de participació majoritària”, ha precisat Costa.
Entre els models que serien més adients segons la consultora –les conclusions de la qual no són vinculants– destaquen aquells en què la participació privada té un paper destacat. Així, les principals recomanacions passen perquè Fira València s’associe amb un organitzador amb ànim de lucre o amb un capital privat amb participació majoritària.
En menor mesura advoca per associar-se amb una entitat governamental com les cambres de comerç; associar-se amb un organitzador amb ànim de lucre, o associar-se amb un capital privat, però sense que aquests tinguen la majoria.
Després d’analitzar l’informe, el sotssecretari d’Economia ha apuntat que “no necessàriament més participació privada vol dir millor eficiència” i encara que l’informe apunta que “a major participació privada, major interés empresarial”, també adverteix d’una “amenaça major de desalineament” amb els interessos d’accionistes, que en aquest cas són les administracions públiques.
En aquesta línia, des de la Conselleria d’Economia es mostren oberts a debatre la gestió, però sí que advoquen perquè la major part de la fira estiga en mans valencianes.
També, Costa va destacar que igual que AMR observa que “un soci privat pot tindre més interés a ser majoritari, també diu que pot ocasionar disfuncions d’alineament de polítiques amb els interessos dels accionistes que són les administracions públiques”.
Des del seu punt de vista, Fira València ha de ser “una entitat al servei de l’economia valenciana, no al servei del resultat econòmic de la mateixa Fira”. Ha de ser “útil per a les empreses valencianes, amb aquest component de servei públic”. En els últims anys, la gestió de Fira València ha aconseguit eixir del dèficit i “la voluntat és que no tinga pèrdues”, ha apuntat.
