VALÈNCIA. El món de la cultura valenciana gaudeix de bona salut o, almenys, d’això es congratulen les institucions valencianes. Aquest dimecres, la secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, presumia a l’Institut Valencià de Cultura de l’augment dels pressuposts autonòmics en la Conselleria, que permetran el desenvolupament més gran d’activitats culturals. De fet, a falta de pròximes esmenes, l’administració autonòmica pretén destinar 130,3 milions d’euros a l’àrea de cultura, amb un creixement de vora un 9% respecte al 2019.
Però, més enllà d’aquestes inversions que sovint es queden sense executar, quin és l’estat de la cultura del País Valencià? En quins productes culturals es gasten els estalvis els ciutadans? Quins hàbits de consum artístic existeixen? Aquestes són algunes de les incògnites que resol l’Anuari d’Estadístiques Culturals elaborat pel Ministeri de Cultura i Esport, que recull les principals dades de les indústries culturals de les diferents autonomies.
Una de les principals dades que descobreix l’estudi és la despesa per persona en productes culturals de les persones que resideixen al País València: els valencians van gastar una mitjana de 312,7 euros el 2018, una xifra superior a l’estatal, que és de 274,6 euros. Les Illes Balears, Castella i Lleó, la Comunitat de Madrid i La Rioja són els altres territoris que també superen la despesa de 275 euros. Una xifra, en general, que puja respecte els anys anteriors, però que, tot i així, resulta baixa respecte a la multiplicitat de productes culturals a l’abast del consumidor.
Del total, el 35,8% de la despesa cultural dels valencians va anar adreçada als serveis de telefonia mòbil i Internet. Aquest camp, al contrari del que es podria creure, ha baixat la despesa total del 2018 respecte a la de l’any anterior. En concret, els valencians van gastar 111,9 euros. Així mateix, els valencians van destinar un 25,6% del total de la seua despesa en productes culturals als suports i equips electrònics –altaveus, reproductors, videoconsoles, càmeres fotogràfiques–. Segons s’estima a l’Anuari, cadascun d’ells va gastar 80,1 euros.
L’assistència a espectacles, concerts i museus completa el pòdium com a tercer àmbit cultural on la ciutadania valenciana es va deixar unes monedes. Concretament, el 21,4% de la despesa està destinada a aquest àmbit. Tot i això, no va arribar ni als 67 euros.
Els llibres, els més maltractats
El que no sobta ningú, també, és l’arraconament dels llibres en la despesa cultural. L’Anuari del Ministeri dedica un capítol sencer per a tractar d’analitzar la situació de la lectura en tot l’Estat i, especialment en el cas valencià, les dades no són gaire optimistes. Els valencians només van gastar 53,9 euros en la compra de llibres: del total, va ser molt major la despesa en aquells comprats per motivacions personals que per motius de treball o estudis.
Així mateix, el valencià és el sisé territori del conjunt de l’estat espanyol on menys diners es destinen a la compra de llibres. Respecte a les altres autonomies amb llengua pròpia, és la tercera on menys se’n gasten: a Catalunya i a Galícia els ciutadans inverteixen menys en la lectura de llibres; mentre que a les Illes Balears, Navarra i el País Basc, la compra s’incrementa. Ara bé, tot i que la xifra dels diners que s’utilitzen en l’adquisició de llibres no és molt elevada –representa un 17,2% del total de la despesa valenciana en cultura–, sí que és cert que ha augmentat respecte als altres anys.
També han millorat els hàbits de lectura: un 60,6% de la població valenciana assegura que ha llegit algun llibre en l’últim any. Les xifres reflecteixen que els costums lectors valencians estan a la cua del total estatal: en concret, el País Valencià és el segon territori on menys es llegeix, junt amb Extremadura.
Pel que fa a altres tipus d’activitats culturals, un 26,5% dels valencians van assistir a un espectacle musical o escènic; un 24,8% van anar a concerts de música actual, i només un 10,1% van acudir a concerts de música clàssica.
La indústria cultural valenciana s’estén
El teixit empresarial valencià també ha rebut un impuls respecte a l’any anterior. En concret, el País Valencià compta amb 11.728 empreses culturals, aproximadament unes 500 més que l’any anterior. Això implica que quasi el 10% de les companyies valencianes es dediquen als serveis culturals: bé siga al món de l’espectacle; a l’edició de llibre o periòdics; a activitats cinematogràfiques, o a l’àmbit del videojoc.
Aquesta efervescència empresarial implica que el País Valencià es posicione com la quarta autonomia on més persones treballen en el sector cultural: del total de la població treballadora –segons dades de l’Enquesta de Població Activa–, un 3,3% es dedica al món de les arts i la cultura.
