“Through these fields of destruction
Baptisms of fire
I’ve witnessed your suffering
As the battle raged high
And though they did hurt me so bad
In the fear and alarm
You did not desert me
My brothers in arms”
Mark Knopfler
Miquel serà un gladiador amb casc, xarxes, punyals, cuirasses i espases. Es defensarà de les envestides de la Cleo, una àguila assassina, amb un bec com un ganivet en l’esquena. Un enfront de l’altre, en un duel a mort. Adoptaran els seus papers i utilitzaran el millor de les destreses fins a morir. En un vol de caiguda, ell sentirà el terror mut del rugit de les ales i el bec, que tallarà l’aire, com la punta d’un míssil directe al cor: la víctima. En algun moment, farà un volantí i li llançarà les xarxes i l’atraparà. Tindrà por si les talla amb el bec, per això les regira i li permetrà tenir-la estenallada, sense moure’s. Estarà a punt de tallar-li un ala amb un punyal: no gosarà. Abans de tal càstig, se’n tornarà enrere. Li col·locarà la mà al cap i li tancarà amb força el bec punxegut. A la Cleo no se li ompliran els ulls de llàgrimes però sí que recolzarà el coll sobre la mà de Miquel. Faran amistat al moment. Per a poder anar-se’n del circ i no ser aturats pels soldats, els endormiscaran amb caramels fets amb els trossos d’aire malvat del circ i embolicats amb pell d’esclaus.
Els tornarà a la vida. Amb la seguretat de qui es passarà tota la vida mossegant el cel blau sense arribar al final, la Cleo prendrà la decisió irrevocable d’estimar Miquel, que en comptes de ser un gladiador passarà a ser un simple lampista alt i guapo.
Ella, l’àguila, es realitzarà com a dona mentre el modelarà al seu gust. Li posarà tots els pensaments en una bossa de plàstic i el podrà sentir més íntim. No s’enduriran sinó que els anirà reciclant: una llesca avui en què li demanarà que done mostres del que ell pensarà en cas que no estiga d’acord amb ella.
Continuarà…
