Contes d'en Bosch (136) Un divorci ben bo 2

Potser el flirteig no va ser tant roí, ja que eixa parella es va refer vivint junts molts anys. En canvi, jo em feia quasi impenetrable. Els pocs que ho aconseguien ignoraven la necessitat de l'instant i del trosset que haurien de compartir. Com un glop de whisky o un acte de sexe. 

Es dissipaven ben escaldats, amb un gust càustic i un divorci sota el braç. En un tres i no res, les sentències de divorci i els seus acords es van encarregar de donar-me uns guanys que enlluernaven. M’imaginava com un vampir que els xuclava les fortunes; potser no els les buidava gaire. De debò, semblaven tindre-les ben plenes. En acabat, una temporadeta en platges tropicals, ben lluny d’ací, ho apaivagava tot. Qui sap si, en el fons, ella era una més, o no.

Vaig sorprendre tothom casant-me amb Josep, un xic de posició alta. Tanmateix, encara que gairebé sempre era a casa amb ell a les nits, vaig seguir fent el que volia durant el matí o les vesprades, que solia aprofitar per aventures. Em vaig enrotllar amb Serra, un joier que, quan vaig entrar a la suite d'un hotel, ja m’esperava per prendre un àpat molt íntim. El vestit calat em deixava entreveure bona part dels pits, en algun moment ell salivejava i se li mullaven els llavis. En acabat, em va treure la roba i em vaig quedar amb tanga, asseguda amb una teta sobre la taula i fumant un cigarret mentre es despullava. Jo aprofitava eixos moments per dir que el joc no continuava si no m’ensenyava les últimes joies i collars. M’estalviava anar d’una joieria a l’altra. En acabat, vam jugar al llit una hora i mitja: crits, mossos, canvis de posició. Just fins al moment en què ell havia d’obrir la joieria després de dinar, i jo tornava a casa amb taxi. Després de descansar, vaig prendre un bany. 

A poqueta nit, vaig posar damunt del llit la roba interior, el perfum francès i el vestit que estrenava per anar de festa amb Josep de nit.

―Agafa la teua roba i vés-te'n a empindongar-te a una altra habitació ―vaig dir amb els canells morts. Vaig insistir per no haver de demanar-li a cada moment que parés de posar la mà on no devia.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next