Contes d’en Bosch (143) Entre el monòleg interior i el soliloqui 1

26 octubre 2019 06:00h
PXHERE

Primera part

Tant li fa que continues o no, estàs perdent el temps, Sílvia. Cap editorial ni cap premi literari s'ha de fixar en tu. Desenganya't, que la resposta acostuma a ser que no van amb la seua línia editorial; potser no saben què és això, Sílvia. Que vagen a pastar fang. Fixa't bé, els dones l'obra feta, els has d'ajudar a vendre llibres i tu encara perds diners. Els malparits són l'hòstia en patinet. Pots emprendre el camí de l’autopublicació. Segur que també perdràs diners, ja que, com que eres una desconeguda, no va ningú a les presentacions. I mentrestant, les editorials publiquen cada llibre que fa pena, dius sovint. Són novel·les amb incongruències i errades. Al cap i a la fi, només les troba el bon lector, i no la majoria. Sempre has tingut esperança en eixa matisació. Ja ho saps, llibres se'n publiquen molts i bastants són roïns. Qui no recorda amb claredat les paraules teues, com a sentències sàvies. Elles et donen esperança. Saps què? Ja n'hi ha prou. No et sents com a escriptora, i això t'honra. Tu no sols ho acceptes, sinó que fas bandera d’aquesta postura. La fas teua, de debò.

En el fons de tot, passa que hi ha massa escriptors i tots els temes estan molt explotats. Només que fos una novel·la ecològica sobre l’escalfament, de les que salven animals en perill d'extinció o de les que tracten d'animals curiosos; encara millor si fos una novel·la amb escenes de pràctiques sexuals tipus bondage, sadisme i semblants. Segur que s'interessarien, però des d'on? Per a qui? Per a quatre gats, més o menys verds, no ho dic pel motiu eròtic rastrer, barroer. Vés a saber si potser en lloc de ser quatre gats estarrufats i algun que altre ben calent que miola de nit cercant femella, va i són gossos amb el seu passejador, que aprofita per a lligar en una cantonada. Tal vegada amb l'excusa que el gos faça les necessitats en zones apartades, se'n va a fer de tafaner o voyeur mentre hi ha parelles que tenen sexe en alguna raconada del parc; o bé espera que el conviden a participar. Deies que, de xiqueta, en el poble, els gossos feien el sexe enmig del carrer... Vaja, quins canvis! Als d'abans els consideren antiquats mentre que ara són gossos de saló; casualitats, eh? El problema és si es tracta d'una adolescent que duu de passeig el dòberman acabat d’eixir de la dutxa, o d'alguna velleta solitària que utilitza el gos, amb jersei i tot posat pel fred, per tenir algú amb qui parlar mentre els corresponents gossos s'ensumen sense respecte pel personal menor, ni respecte als transeünts que, sense saber què trepitgen mentre van mirant la pantalla del mòbil alhora que somriuen o fan cara de preocupació si posen el pensament en la baixada de la Borsa o els que, despistats a causa de la caiguda de l'euro o del preu del barril que no el del vi sinó el de petroli, miren cap amunt a veure si els cau com un mannà una solució per poder arribar a final de mes pagant lletres de cotxe i d'hipoteca, i si els dóna per a un extra.

Continuarà…

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next