Contes d'en Bosch (144) Entre el monòleg interior i el soliloqui 2

2 novembre 2019 06:00h

Segona part

Res de res: no en queden ni per a la propina ni per sentir les rimes i la música d'un raper mentre algú va pel carrer. En fi, que potser si el gos i la dona major foren ecològics en un argument com un carreró sense sortida, segur que tindrien més èxit que una novel·la que només llegiràs tu, estimada Sílvia. Tin present que les llibreries tanquen en cadena. Tot i que són diferents, guarden paral·lelisme amb les editorials. Tu comprens que els llibreters no poden viure de l'aire i tampoc no es viu només de bons amics, però l'entorn és poc favorable, de veritat. Si et publiques la novel·la, sensacional per cert, això està molt bé. I digues-me on caram es vendrà sense llocs on poder-ho fer; com no vages amb una paradeta a fires medievals, d'alimentació o altres d'eixe estil, ho tens ben magre. Millor ves a llibreries i biblioteques menudes, a una cafeteria cultural. Procura que el lloc estiga una miqueta relacionat amb la temàtica i l'espai-temps del llibre. Ja, ho veus molt negre, és clar, i pareix que no. Sobretot, millor que no ho llences a perdre de seguida, deixa que parle alguna figura rellevant de la cultureta que siga un bon speaker perquè faça la introducció i un resum, sense spoilers. Tu, Sílvia, fes una intervenció curta, explica per què vas escriure el llibre, la idea de publicar-lo, també evita els spoilers; corres el risc de desbaratar-ho al remat. Et caldrà convidar influencers del moment, que a l’hora de la veritat està clar que tu els pegues mil bacs; ei, escolta, tu saps el pa que dona, per tant espanta't les mosques i no els obligues que es tapen les vergonyes.

Tot això és somiar molt i molt. De moment encara estàs prou enrere, d’acord? Almenys els de les quedades dogging en gaudeixen més, se suposa que com a mínim no pateixen angoixes sobre com construir el 'plot and flashback’ de la novel·la i ni han de fer servir ‘all five senses to describe the setting’ mentre una desvanida dona major camina amb un cordell que, portant-lo de la mà, s'estira com una goma. A qui li pot interessar un 'plot’ sobre una dona i un gos encara que faces servir ‘flashback’ sobre el que els animals feien pel carrer fa anys, cosa que podries contrastar que açò mateix ho fan ara les persones: destrellats! En definitiva, que s’han intercanviat els papers i es pot concloure que el món de hui va al revés. 

Continuarà…

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next