Les Corts reprenen l'activitat amb acusacions creuades sobre el bloqueig del finançament

Soler i la dreta es recriminen la priorització dels interessos "partidistes" per sobre dels "valencians", mentre que Compromís adverteix al conseller d'Hisenda que no abuse de la seua confiança
12 setembre 2019 06:00h
. / INMA CABALLER. CORTS VALENCIANES 

VALÈNCIA. Les Corts Valencianes tornen a l'activitat en un ple marcat per les dificultats provocades pel finançament autonòmic. Les primeres compareixences dels consellers a la cambra van estar travessades per la delicada situació pressupostària del Consell. En especial, la més esperada d'elles, que anava a càrrec del titular d'Hisenda, Vicent Soler.

Soler va començar la seua intervenció al·ludint al que creia que era un ajut que arribava a última hora des de Madrid. Segons va afirmar, la ministra Montero havia anunciat aquest mateix dimecres que els lliuraments a compte per al País Valencià arribaran, a tot tardar, a final d'octubre. Tot i que Soler es basava en una informació replicada per diversos mitjans de comunicació, allò ben cert és que es basava en una interpretació incorrecta, ja que el que realment va dir Montero és que les autonomies pitjor finançades, com són Múrcia o el País Valencià, patirien abans els efectes nocius del bloqueig dels pagaments. És a dir, que a l'octubre començarien a complicar-se les coses, però en cap cas es referia que a l'octubre s'anaren a solucionar. 

Malgrat la important errada, que probablement genere reaccions al llarg d'aquest dijous, en la seua intervenció Soler ho va plantejar com una compensació que se sumava a l'altre comodí –aquest sí, confirmat– que li va prestar Montero aquest dilluns en confirmar que oferiria una pròrroga a la Generalitat a l'hora de presentar el Pla Econòmic Financer necessari per a accedir als 250 milions del FLA.

"Un tractament singular a un problema singular", es va congratular Soler, qui pensa que Montero fa "allò que pot" amb el desbloqueig dels pagaments. És més, fins i tot va afirmar que exigir-li més seria "exigir-li que prevaricara" en tant que, segons defensa, l'executiu espanyol en funcions té les mans lligades quant a viabilitat jurídica per a lliurar aquests diners.

L'oposició no va deixar passar aquesta aparent "contradicció", tal com ho va plantejar el diputat del PPCV Rubén Ibáñez. Així, es va preguntar el perquè del canvi de criteri de la ministra, que abans deia que el govern en funcions no podia desbloquejar els pagaments; després va dir que ho faria abans de desembre, i finalment–tot i que s'ha demostrat fals– deia que ho faria a l'octubre. Tot això, va recordar, sense explicar com pensa fer-ho.

La postura tant del PPCV com de Ciutadans és que la situació d'insuficiència actual a causa del bloqueig polític a l'Estat confirma la crítica que van realitzar a Soler des de principis d'any: els seus eren uns pressuposts "ficticis" que incorporaven partides que no estaven assegurades. Encara més, la diputada de Cs Ruth Merino va demanar al conseller que "reconega" que el seu to reivindicatiu amb Montero respecte de l'anterior ministre d'Hisenda, Montoro, ja no és el mateix.

Aquestes acusacions van acabar en una picabaralla entre tots tres partits, que es van acusar mútuament de fer valdre "els interessos partidistes" per sobre dels "interessos valencians". Dues postures que, en la pràctica, pareixen difícils de conciliar: en el cas de la dreta –segons Soler– perquè van votar contra els millors PGE per al País Valencià que s'havien plantejat fins ara; en el de l'esquerra –segons Ciutadans i el PPCV– perquè el to reivindicatiu del PSPV enfront l'executiu socialista a Madrid s'ha rebaixat.

Compromís i Podem, com era d'esperar, van voler cobrir les esquenes al conseller, però amb reserves. La diputada de la coalició Aitana Mas es va refermar en "la total confiança" que guarda a Puig i Soler respecte a la defensa d'un millor finançament, però també va advertir al conseller que "no caiga en l'errada d'abusar d'aquesta confiança per a justificar les seues contradiccions"; un avís que va en línia amb la postura de pressió que ha mantingut Compromís amb el seu soci de govern en les últimes setmanes.

Més enllà del debat financer, Soler va celebrar que durant el seu mandat "més d'un milió de persones paguen menys imposts", aquelles de rendes més baixes; una baixada que ha sigut compensada amb pujades a les grans fortunes a través d'imposts com el de successions i donacions, que la dreta vol eliminar. D'altra banda, també va reivindicar que, a pesar dels problemes estructurals d'ingressos, s'ha aconseguit reduir el dèficit al 2,6% del PIB, la meitat del que hi havia abans.

Malgrat això, també es va reconéixer "decebut" en matèries que no s'han pogut portar endavant, entre les quals va destacar la tramitació de la llei del joc, que establia importants restriccions i gravàmens a les cases d'apostes i negocis similars en tal de "lluitar contra la ludopatia" i que va quedar al calaix.

Oltra, limitada per la falta d'ingressos

La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, va ser l'encarregada d'encetar una jornada parlamentària que es va allargar durant tot el dia. En la seua intervenció es va comprometre a portar endavant tres projectes de llei: la de diversitat familiar, la d'igualtat i la d'accessibilitat universal.

D'altra banda, també va anunciar que entre les seues línies de treball es trobarà la de fer de "l'economia de les cures", un eix fonamental per a avançar en "el canvi de model productiu" del País Valencià, i la creació d'eines com l'Agència Antirumors –destinada a combatre els delictes d'odi– i noves polítiques d'envelliment actiu i contra la soledat dels més majors.

L'oposició es va mostrar molt més predisposada a conciliar postures amb Oltra que no pas amb la resta de consellers que han comparegut hui, però això no va lliurar la vicepresidenta de dures crítiques cap a la seua gestió. Des del PPCV, la diputada Elena Bastidas li va retreure el seu excés "d'autocomplacència" a l'hora d'assenyalar els triomfs del seu mandat quan, per exemple, la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives no pot fer front als pagaments dels centres de menors –una incapacitat per la qual Oltra va demanar perdó en el ple del passat divendres, però que va atribuir a la falta d'ingressos per part de l'Estat–.

En aquesta línia, Bastidas també es va mostrar molt incisiva contra el fet que l'IVF estiga compensant aquest deute amb els centres de menors oferint-los crèdits al 2% d'interés. "Si açò ho haguera fet un govern del PPCV, vosté vindria ací amb una camiseta que tinguera un '2%' ben gran", va assegurar.

Ciutadans, d'altra banda, també li va recriminar qüestions com l'augment de denúncies per violència masclista. "Com pot ser que augmenten al mateix temps que es destinen més recursos? Alguna cosa ha de fer malament", va incidir la diputada María Quiles. Oltra no va deixar passar l'oportunitat de fer-li notar que un augment del nombre de denúncies "és una dada positiva" en tant que significa que cada volta floreixen més situacions d'abús i agressió que ja existien alhora que va assenyalar que la majoria d'assassinats es donen entre dones que no presenten denúncia.

La dreta s'acarnissa amb Dalmau

Si algú va eixir mal parat durant el ple d'aquest dimecres va ser el vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau. No tant per les crítiques –que també n'hi hagueren– cap a la seua proposta de gestió per als pròxims quatre anys –entre les quals es va plantejar fer front a l'emergència climàtica, augmentar el parc públic d'habitatge i acabar amb els desnonaments–, sinó perquè l'oposició va insistir-li que tots aquests objectius no es podrien portar endavant amb les competències de la seua conselleria.

Les intervencions del popular Alfredo Castelló i la diputada de Ciutadans, Mamen Peris, van ridiculitzar en més d'una ocasió "la vicepresidència amb què havien enganyat" Dalmau. "Vosté creia que tenia una vicepresidència verda, però s'ha tornat transparent, perquè està desapareguda", va afirmar Castelló, qui va fer-li notar que les competències de Transició Ecològica les té la consellera Mollà i les de Promoció d'Obra Pública, el conseller España.

Per la seua banda, Peris va preguntar a Dalmau que si no hi hauria tingut prou amb una direcció general, tenint en compte que la seua capacitat d'actuació no dista molt de la que tenia aquest departament, incorporat en la Conselleria d'Infraestructures durant la passada legislatura.

Més humil va ser el paper de Vox al llarg del debat. Els seus parlamentaris, novicis en la cambra, van limitar-se a llegir no sols les seues intervencions, sinó fins i tot les rèpliques, que ja portaven preparades de casa. No obstant això, van aportar alguns diagnòstics curiosos en matèries com el preu del lloguer. El diputat Miguel Pasqual, per exemple, va defensar que el seu elevat preu es deu al fet que els propietaris, preocupats per l'elevat nombre d'ocupacions il·legals, acaben apujant el preu del lloguer per a compensar el risc que suposa o, fins i tot, prefereixen traure les vivendes del mercat i deixar-les buides.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next