Créixer sense perdre els valors, invertir en R+D+i i atraure els joves, els reptes de futur de les cooperatives agràries 

El cooperativisme agrari valencià celebra una convenció per a abordar el futur del sector davant la crisi citrícola
18 juny 2019 17:27h
Vora 150 persones assisteixen a la convenció citrícola celebrada a l'Alcúdia. / COOPERATIVES AGRO-ALIMENTÀRIES

VALÈNCIA. Les Cooperatives Agro-alimentàries valencianes han celebrat aquest dimarts una convenció citrícola sota el títol 'Claus i respostes del cooperativisme davant la crisi', a la qual han assistit 150 persones en representació de cooperatives, universitats, el sector investigador o l'administració autonòmica, entre d'altres. Els ponents han exposat el que al seu entendre són els reptes als quals s'enfronta el cooperativisme valencià en el marc de la crisi citrícola, agreujada enguany per l'augment de l'entrada de cítrics africans. També han parlat sobre les possibles solucions que el cooperativisme pot aportar al problema.

La primera de les intervencions de la jornada ha sigut a càrrec de Juan Juliá, catedràtic universitari especialitzat en investigació i anàlisi de l'associacionisme agrari, anteriorment director del CEGEA i rector de la UPV. Juliá ha apuntat a factors com la necessitat de continuar augmentant la dimensió de les cooperatives, fent-les competitives sense perdre la seua identitat i valors. També ha apel·lat a la importància d'invertir en R+D+i en totes les àrees per a afrontar els reptes de present i futur. Finalment, ha relacionat íntimament l'índex de desenvolupament de les cooperatives de diferents països amb els seus índexs de progrés social, a partir d'estudis realitzats sobre la matèria.

A continuació, Joan Riera, director de la secció alimentària de Kantar Worldpanel, ha parlat sobre pautes i tendències de consum a partir de les dades recopilades setmanalment per l'empresa de més de 12.000 llars espanyoles. Riera ha parlat sobre la tendència dels consumidors a dedicar cada vegada menys temps a cuinar o a fer la compra, a partir del creixement del percentatge de menjars fora de casa o de l'increment de la concentració de compres en grans superfícies, en detriment dels comerços especialitzats o dels mercats.

De les dades recopilades per Kantar s'extrauen diverses conclusions, com ara que els consumidors estan més disposats a pagar un preu addicional per la proximitat que pel caràcter ecològic del producte. El producte ecològic es valora, majoritàriament, pel seu sabor, no tant per qüestions de salut o de respecte mediambiental. Riera ha destacat que hi ha sectors en els quals el marge de creixement de producte ecològic és elevat, ja que hi ha demanda suficient com per a absorbir-ho.

Com a reptes del sector, Riera ha destacat la necessitat d'arribar als joves, com a consumidors actuals, però també des de la promoció del consum entre les seues futures famílies. Existeix un desplaçament del consum de fruites dels menjars tradicionals a altres moments del dia –fruita com a snack, en màquines que elaboren suc natural de forma instantània–; un camp en el qual els cítrics tenen marge de creixement. Un creixement que ha d'estar fonamentat, a més, en un major coneixement del consumidor sobre les varietats de cítrics disponibles i les seues característiques.

A continuació, Paco Borrás, exdirector comercial d'Anecoop, ha abordat l'estudi de les dades de producció i comercialització, així com l'evolució dels preus dels cítrics per a distribució en fresc i per a indústria durant les últimes campanyes. D'igual forma, ha incidit en les causes directes i indirectes que han condicionat el resultat de la campanya.

Borrás ha apuntat factors com una collita de rècord, amb un increment en les varietats de primera part de la temporada; un retard de 8 i 9 dies en la maduració; un menor calibre de moltes varietats; el creixement de les produccions procedents de l'hemisferi sud; una collita rècord de pomes, i el creixement del consum de fruites exòtiques. Entre les causes col·laterals, es troben factors com les pluges de tardor, la crisi dels 'jupetins grocs', les condicions climàtiques en els mercats de destinació, el creixement constant del pes de la distribució, entre d'altres.

Per a Borrás, en els pròxims anys continuarà creixent el nombre d'explotacions amb superfícies majors a hectàrees, en detriment especialment de les explotacions de menor grandària. D'igual forma, es reduirà també el nombre de magatzems. Els reptes del sector cooperatiu per a aquest futur impliquen mantindre les seues explotacions i la seua política de socis, sense perdre la seua identitat i valors, impulsant el suport als joves i als emprenedors, fomentant la concentració per a obtindre explotacions de major grandària, dimensionant adequadament les seues instal·lacions, apostant per l'especialització i desenvolupant estructures comercials potents per a tindre un accés regular als clients finals.

Després de les seues respectives intervencions, els tres ponents han participat en una taula redona moderada per Paula Kreisler, directora de l'Àrea de Fruites i Hortalisses de Cooperatives Agro-alimentàries d'Espanya. La clausura de la convenció ha sigut a càrrec del president de Federació, Cirilo Arnandis, i del secretari autonòmic d'Agricultura i Desenvolupament Rural, Francisco Rodríguez Mulero.

Amb aquesta convenció, Cooperatives Agro-alimentàries espera establir les bases del desenvolupament i l'activitat de les cooperatives citrícoles en els pròxims anys, a partir de l'anàlisi realista dels seus problemes i de l'estudi de les seues fortaleses i capacitat per a sobreposar-se a l'actual escenari de crisi del sector.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next