Crema de Xocolata

Després de passar tota la vesprada amb les seues filles en el parc, tornaren a casa dels avis, per sopar amb ells i el seu pare.

Estaven tots asseguts al voltant de la taula tant les xiquetes com els pares i, per descomptat, els avis, en aquell moment, a l'hora de les postres i més a més sempre que feia eixe postre l'àvia ens contava la història del Viatger Errant anomenat Arcadi, el qual cada vegada que tornava d'algun d'eixos viatges extraordinàriament meravellosos, fascinants i que ens deixaven literalment bocabadats, els portava alguna cosa característica del país o del continent on havia estat. Era absolutament meravellós escoltar com s'emocionava l'àvia contant la història de l'Arcadi.

Tot començà l'hivern de l'any 1956 del nostre senyor, i estàvem apropant-se a les dates tan especials del Nadal, la vostra mare era encara ben xicoteta, només tenia quatre anys, quan els avis vam conéixer un peculiar home anomenat Arcadi; que havia nascut en un llunyà país del nord d'Europa, feia temps que vivia ací, es defenia amb dificultat en la nostra llengua, però es feia d'entendre, era un home solitari, fins i tot ningú sabia ben bé on vivia o dormia a les nits tan gelades d'aquell hivern.

Però un dia que el iaio tornava de treballar va veure l'Arcadi en un hort, muntant una espècie de tenda d'acampada baix d'un arbre, adonant-se que quasi vivia com un rodamón. Eixa nit el portà a casa perquè dormira en un llit en condicions, i també li donà de sopar.

Ell ens conta que era un xiquet orfe que es crià d'orfenat en orfenat al seu país, no tenia família perquè els seus pares moriren quan ell tenia quatre anys, quan va complir els setze anys el posaren a treballar però poc de temps després pegà a fugir per viatjar altres països i conéixer mon.

Ací trobà una mena de família amb nosaltres, passà el Nadal en companyia nostra, ens ajudà en tot el que pogué mentre va viure en casa, però al cap d'un mes i mig se n'anà a visitar i conéixer altres països. Era un home del qual diem cul de mal seient.

Cada any o any i mig venia a visitar-nos i quan tornava d'eixos viatges es portava alguna cosa característica o bé del país o del continent en què havia estat. Només es quedava un mes o mes i mig, però mireu:

- D'occident porta la seua filosofia de vida, sobretot de la Xina i del Tibet, tota una travessia pel continent asiàtic.

- De l'Indià, les seues espectaculars espècies, fins i tot porta llavors d'algunes de les espècies més aromàtiques i espectaculars per plantar-ne ací.

- Del Marroc, els seus apreciats pastissos, més concretament algunes de les receptes d'aquests meravellosos dolços, molt ben guardats pels musulmans.

- De Sud Amèrica porta una planta molt especial i que actualment s'utilitza molt per fer cosmètics, anomenada Àloe-Vera.

- De Nord Amèrica duu un Bat de Beisbol, esport molt popular en aquest país, que la veritat no li va ser fàcil passar per la duana.

- De l'Africà porta una meravellosa talla de fusta i un collar de joies.

El més espectacular de tot eren les històries que Arcadi amagava en cadascun dels regals que ens portava d'eixos països o continents, però això és una altra història.

Mentre contava la història tots gaudíem d'aquell meravellós pastís que feia l'àvia, de pa cruixent i eixa crema de xocolata amb espècies molt aromàtiques i que la seua olor et transportava directament a l'Indià, però, quan li pegaves el primer mos, l'increïble sabor et duia directament al Marroc; era tota una experiència pels sentits.

Tot gaudíem d'aquests moments en família, però la iaia sempre ens deixava en la mel en la boca per a un altre dia i ja li podies insistir que continuara contant. Doncs bé, us he de dir que la resta per a un altre dia.

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next