VALÈNCIA. L’any 2019 no ha sigut bo per a l’agricultura valenciana. La crisi de preus en l’olivar, la taronja i el raïm, entre d’altres; els efectes de la DANA –sobretot al Baix Segura–; les conseqüències dels acords internacionals i dels interessos polítics; l’augment del preu de les assegurances, i la falta d’enteniment amb la Conselleria d’Agricultura han complicat l’any als productors valencians, que ara fan balanç d’un període que consideren dolent per al sector.
A través d’un comunicat, la Unió de Llauradors, amb Carles Peris al capdavant, ha analitzat els entrebancs patits pels agricultors i ramaders valencians, i demana, una vegada més, solucions per a un sector clau en l’economia valenciana i en la lluita contra el despoblament de les comarques interiors del país.
Preus ruïnosos en origen
Els baixos preus en origen dels productes agrícoles han sigut un dels principals problemes del sector. En el cas de la taronja, aquest fet s’arrossega des del 2018 i des de La Unió de Llauradors recorden que el resultat de la campanya citrícola 2018-2019 va ser molt descoratjador per als productors, amb unes pèrdues estimades en més de 300 milions d’euros. L’associació agrària lamenta que, “malgrat les promeses del Ministeri d’Agricultura i Generalitat –amb una partida anunciada de 8 milions d’euros–, la veritat és que al final el sector productor no percebrà ni un euro”.
Segons expliquen, l’actual campanya transcorre amb “major alegria en preus”, però el minvament de collita és tan important que “no se sap si al final compensarà una cosa per l’altra”. El mateix passa amb l’olivar, que ha patit “un minvament productiu rellevant i que, ni tan sols així, els preus per als productors van ser bons”, lamenten. En el cas de la fruita, la Unió assegura que “ha tingut resultats catastròfics amb unes cotitzacions per als llauradors inferiors en un 60% a les del 2018”. També els productors de raïm de taula o els de vi estan travessant una dura crisi amb preus baixos, apunten.
A aquestes campanyes amb preus ruïnosos s’afegeix el fet que, tot i estar prohibit, s’ha continuat venent a pèrdues i a resultes, i la Unió també ha detectat incompliments, absència o renegociació de contractes, sempre perjudicials per al productor. Així, l’associació ha denunciat reiteradament davant l’Agència d’Informació i Control Alimentaris (AICA) tots aquests fets “amb un alt grau d’efectivitat perquè cada vegada es detecten més sancions a les empreses que vulneren la legalitat en la cadena alimentària”.
DANA, canvi climàtic i assegurances agràries
La meteorologia ha sigut especialment adversa enguany per als agricultors valencians. La DANA va causar importants desperfectes en produccions del Baix Segura i l’Horta, i, segons la Unió, “les persones llauradores i ramaderes afectades desconeixen quin tipus d’ajudes rebran i quan ho faran”.
A això se suma que, segons la Unió, els productors paguen més en assegurances del que perceben: abonen 543 milions per 369 d’indemnitzacions. Malgrat això, denuncien que s’ha tornat a anunciar una nova pujada del 10% en el cost de l’assegurança per a l’any 2020. Asseguren que aquest fet no s’entén, ja que, per exemple, el 2018 la contractació d’assegurances per part dels productors de raïm de taula va descendir un 35% respecte al 2017 “davant la pujada de les primes”.
La Unió lamenta aquest increment en un moment on ja s’és conscient que el canvi climàtic aguditzarà sens dubte l’aparició de cada vegada més sinistres relacionats amb la meteorologia. En aquest sentit, lamenten que la COP25, celebrada recentment a Madrid, haja tingut “uns resultats descoratjadors”. A més, lamenten que des d’algunes instàncies s’acuse el sector agrari de ser molt contaminant.
Tot i això, sí que reconeixen que les importacions i exportacions de productes agraris de o a països tercers generen cada vegada més gasos contaminants d’efecte d’hivernacle (GEI). Segons les seues dades, només l’any passat, amb una xicoteta mostra d’alguns països i produccions, van generar prop de 380 milions de quilos, majoritàriament de CO2, però també de metà, òxid i monòxid de nitrogen, sofre i plom, entre d’altres; alguns d’ells cancerígens i altament contaminants, com és el cas del mercuri i l’arsènic. És per això que des de La Unió s’advoca pel foment del consum de proximitat.
Ramaderia
Sobre la ramaderia, La Unió critica el que, al seu entendre, hi ha una “persecució i demonització que pateix de manera injusta” un sector molt important en les zones d’interior i desfavorides del País Valencià. En el comunicat remarquen que la ramaderia valenciana compleix amb els “exigents estàndards europeus” en matèria de seguretat alimentària i benestar animal, i que, “malgrat això, es veu sotmesa a una pressió injusta”, lamenten.
Fiscalitat i aigua
Des de la Unió també han aprofitat el final de l’any per a criticar “les reduccions fiscals absurdes del govern [espanyol] que es tornen a repetir. Segons expliquen, no hi ha una uniformitat de criteris a l’hora d’aprovar-les, fet que provoca “la discriminació entre les persones llauradores i produccions de diferents províncies o localitats, fins i tot les limítrofes”.
D’altra banda, La Unió critica també que durant dos mesos seguits no s’haja aprovat el transvasament per a regadiu del Tajo al Segura. Aquest fet, alerten, posen en perill la viabilitat de molts cultius al sud de la demarcació d’Alacant. Davant d’aquesta situació, La Unió assegura que serà exigent perquè les aportacions d’aigua seguisquen i no s’extingisquen, ja que està en joc la supervivència de nombroses famílies.
Representativitat i pressuposts
La Unió de Llauradors critica també que, mentre que altres autonomies participen enguany en les seues segones eleccions a cambres agràries per a mesurar la representativitat de les organitzacions agràries, al País Valencià encara no s’han celebrat “malgrat les promeses de convocar-les per part dels partits que componen l’actual Govern del Botànic”.
Segons La Unió hi ha “una clara por al fet que s’exercisca la democràcia al camp valencià”. Segons les seues dades, dels resultats globals al conjunt estatal es desprén que l’organització a la qual pertanyen en l’àmbit estatal, Unión de Uniones, es consolida com la segona més representativa “i, malgrat això, prossegueix la covardia actual d’un govern [espanyol] i d’un Ministeri d’Agricultura que prefereixen el menyspreu i acontentar les seues tres organitzacions vassalles perquè no se li escarote el galliner.
Pel que fa al pressupost de la Conselleria d’Agricultura, la Unió els considera “decebedors” i, al seu entendre, “certifiquen una nova retallada en les polítiques agràries, amb un alarmant abandó dels professionals del sector i un passotisme il·lògic en forma de retirada d’ajudes o rebaixa dels diners per a modernitzar les estructures agràries i incorporar joves a l’activitat” agrària.
Mobilitzacions i protestes
Davant d’aquest panorama complex per als productors valencians, La Unió ha organitzat enguany nombroses protestes i mobilitzacions per a tractar de buscar solucions a molts d’aquests problemes. Entre elles destaquen la manifestació general el passat 14 de març que va concloure enfront de la delegació del govern espanyol a València, però també una altra apícola a les portes de Conselleria d’Agricultura, la protesta del sector vitivinícola a Requena al setembre o les de les Plataformes per la Dignitat del Llaurador.
El secretari general de La Unió, Carles Peris, ha avançat que “els òrgans executius de La Unió estan estudiant un nou calendari de mobilitzacions si la situació no canvia i les administracions agràries continuen donant l’esquena a aquest sector estratègic”.
