VALÈNCIA. Hi ha a València un Mercat de Rojas Clemente, però, se sap qui era la persona que dona nom al complex o és només la denominació d’una zona de compres? La pregunta la va llançar fa mesos el director del Museu Valencià de la Il·lustració (MuVIM) Rafael Company mentre anunciava el conveni entre el MuVIM i l’Ajuntament de Titaigües per a recuperar el llegat del botànic il·lustrat.
Si el valencià Simon de Rojas Clemente és hui el nom d’un Mercat, tal com denunciava Company, el reduccionisme és més acusat si el personatge és més antic en el temps. És el que passa amb Ausiàs March. El poeta medieval dona nom a una avinguda a València, a centres educatius i culturals, a col·legis majors i a carrers del País Valencià, però, qui és o què va fer? “Tenim la percepció que no està suficientment recuperat i valorat”, assenyala Daniel Tormo, autor junt amb Anna Marí –que n’és la directora– de la darrera producció de la companyia Crit Teatre: L’increïble assassinat d’Ausiàs March, un thriller amb moments de musical sobre la vida del cavaller que es pot veure fins al 16 d’abril a la sala Russafa.
Ausiàs March, tot i això, ara s’estudia a les escoles, però, més enllà de l’àmbit educatiu “la majoria de gent del País Valencià pensa que és una avinguda”. Un nom més en l’índex de carrers de la ciutat. La desconeixença, assegura el dramaturg, no ocorre amb Shakespeare, Dante, Lope de Vega o Molière. “Tothom sap que són escriptors encara que no els hagen llegit”, un detall que no ocorre amb el poeta valencià; en aquest sentit, “pensem que se l’ha assassinat”, lamenta Tormo.
