VALÈNCIA. Ha nascut una figura. Aire fresc al trinquet. Lluís de la Vega, amb només 20 anys, s’ha guanyat un lloc en l’elit de l’escala i corda després de conquerir la seua primera Lliga Bankia al trinquet de Pelayo. Ho ha aconseguit amb la companyia de Félix, sempre incombustible, i Nacho, sobrat en la seua faceta de punter. El trio, en representació de l’Ajuntament d’Almussafes, ha sabut emportar-se una final dominada pels nervis i la tensió, amb moltes errades, i en la qual l’equip blau, amb Pere Roc II, Santi i Monrabal, ha caigut derrotat després de plantar batalla amb més cor que cap.
Des del primer joc de la partida, el trinquet del cap i casal s’ha rendit hui als peus de De la Vega. El seu joc desacomplexat, la seua valentia i, sobretot, els seus colps amb l’esquerra (quasi ningú es pot creure que siga dretà) han fet alçar dempeus tota l’escala en més d’un quinze al llarg del matí. Des del dau, el d’Almussafes ha començat formidable, mentre que Félix i Nacho complien davant. Als rojos, per contra, els ha costat entrar en la partida. I això que Pere Roc II, que aspirava a sumar la seua tercera Lliga consecutiva, s’ha multiplicat sobre les lloses. El martell de Benidorm ha agafat el paper de líder i ha tirat dels seus companys. No ha sigut suficient.
De fet, eixe caràcter del rest de la Marina ha sigut el que ha mantingut amb vida la final. Després d’un 15-25 per als blaus, amb les travesses donant al trio de De la Vega com a clar favorit, Pere Roc II ha lluitat de valent fins a arribar al 35-35. La moneda estava en l’aire i ningú sabia de quina part cauria al final. Tanmateix, la tensió ha congelat els braços dels jugadors en més d’una jugada. Sense memorables intercanvis de pilotades, molts quinzes s’han decidit per errades inesperades dels escaleters. Santi i Félix, els dos mitgers, incommensurables en les semifinals, s’han mostrat irregulars en la partida. A pilotades exquisides i quinzes de precisió els han acompanyat errades en moments importants.
Amb el duel igualat, amb Pere Roc II traient el caràcter i la força per una banda i De la Vega la valentia i el talent per l’altra, la final s’ha trobat amb un 40-45 en el marcador que donava un mínim avantatge per als d’Almussafes. Al dau, De la Vega no ha fallat i ha assegurat els quinzes, mentre que a l’altra part de la corda, els rojos arriscaven més del necessari. D’un possible 45-45 s’ha passat a un 40-50 que semblava quasi definitiu. La remuntada ja es veia impossible.
Pere Roc II, en canvi, ho ha intentat. Sempre ho intenta. S’ha fet avant i ha jugat totes les pilotes importants, però el trio blau ha respost amb temprança, amb tranquil·litat, esperant els moments claus al dau. Eixa ha sigut la tònica del duel fins a arribar al 45-55. Era el moment de De la Vega i Pelayo ho sabia.
El jove escaleter, amb 20 anys i només dos i mig com a jugador professional, ha tret la màgia dels que estan convocats a fer coses grans al trinquet. Com si fora un veterà, ha jugat amb calma, ha donat les ordres correctes als seus companys i ha deixat que Félix i Nacho jugaren les seues pilotes. Els rojos han acaronat l’opció d’allargar la partida, però un colp sec de Félix ha matat una final que és el principi d’una llarga història. El 50-60 era el final de la final.
Com a testimoni del naixement d’una nova estrela, el trinquet de Pelayo ha tornat a vestir-se hui amb el seu millor trage. El de les finals, el de les “trinquetades” amb espectadors de tota mena omplint de gom a gom la catedral de l’escala i corda. A més, la Fundació ha incorporat enguany algunes novetats per ambientar l’espectacle, com la música entre els jocs de la partida, les activitats per als espectadors abans de la final, la presentació dels jugadors i la lliurança del trofeu. Pas a pas cap a la modernitat de l’espectacle, que agraeix l’arribada d’aire nou, fresc, com el de Lluís de la Vega, el nou campió de la Lliga.
