La protesta es transforma en melodia als Premis Ovidi 

L'escena musical valenciana exhibeix múscul en una edició marcada a foc per les protestes a Catalunya contra la sentència del Procés
21 octubre 2019 09:37h
Manolo Miralles, Vicent Torrent i Miquel Gil canten junt amb el públic 'Diguem no' de Raimon. / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. La reivindicació forma part del material genètic musical valencià. La lluita d'un poble oprimit contra tota repressió o injustícia ha acompanyat unes lletres força atrevides en determinades èpoques i moments històrics. Com altres, Ovidi Montllor va ser un dels pioners i impulsors d'un gènere batejat com la cançó protesta pel seu potencial de denúncia i crítica. I, tot i el pas dels anys, la música en valencià continua conservant els seus orígens. Aquest diumenge, de fet, mentre els artistes i el públic començaven a entrar per les portes de la sala La Mutant, a pocs quilòmetres d'allí, centenars de persones es concentraven al centre de València contra la repressió als carrers de Catalunya. I aquesta efervescència política i social també es traslladava fins als escenaris que acollien el 14é aniversari dels Premis Ovidi (Fotogaleria). 

Una consigna pactada per a la gala, que resava que cap reivindicació política eclipsara el treball musical assolit durant tot un any, fracassava, com era previsible. "La cultura és política", afegia, de fet, un dels vencedors. Llaços grocs, discursos proclamant la llibertat i cançons contra la repressió protagonitzaven una una edició marcada per l'ebullició social i la intensitat polític. 

La 14a edició dels Premis Ovidi avançava aquesta denúncia acompanyada de música; molta música. Aproximadament unes dos-centes candidatures s'havien presentat enguany: la major xifra des de l'inici dels Ovidi. Tasca àrdua, doncs, la tria dels finalistes i més encara la selecció dels guanyadors en una edició dels premis molt equilibrada. El jurat musical l'encapçalava l'estudiós massalfassí de la música en valencià Josep Vicent Frechina, junt amb Vicent Xavier Contrí, Amàlia Garrigós, Carla González i Quim Vilarnau. Amb ells, els dissenyadors Cristina Alonso i Cèsar Amiguet i el realitzador Iñaki Antuñano avaluaven el treball estètic. 

Tot i les mobilitzacions, la gala també tractava de trobar vies d'escapament per a un entreteniment blanc i sense acritud. Igual que en gales anteriors, Amàlia Garrigós, la 'mítica' veu de la ràdio, omplia ara l'escenari de la sala La Mutant per a donar pas a cadascun dels guanyadors. L'humor àcid i autòcton d'Eugeni Alemany posava la cirereta a la gala fent d'una mena de community manager. Encoratjava, doncs, candidats i públic a deixar la vergonya a les butaques i a proclamar-se presents en la gala a través de les xarxes. I especialment es va dirigir a alguns dels convidats estrella de la nit, com ara el Conseller d'Hisenda, Vicent Soler, i el president de les Corts, Enric Morera, els quals, d'amagades, també es van atrevir a fer-se una fotografia.   

Els primers minuts dels premis regalaven el primer descobriment de la nit: el premi al Millor disc d'artista revelació, que va ser per a Nomembers, un quartet pop erigit com a la promesa del 2019 i que no s'oblidava de les protestes del carrer –una d'elles, de fet, exhibia el llaç groc sobre el pit–. El grup també va aconseguir el guardó al Millor disseny del disc, amb il·lustracions d'una de les seues integrants, Lola Bonet, i l'estudi Snoop. 

Nomembers s'estrena als Ovidi amb dos guardons. / DANIEL GARCÍA-SALA

Després que l'escriptora Isabel García Canet lliurara el premi a la Millor lletra a Mans de destral i els oratges canviants per 'Ombres en la pluja', es produïa un dels moments màgics de la nit. L'escenari de La Mutant reunia, sota els mateixos focus, dues icones del panorama musical valencià. L'excomponent de la Gossa Sorda i ara diputat de Compromís, Josep Nadal, es posava davant del micro per a anunciar el premi a la Millor cançó: 'Alliberem-nos', de Xavi Sarrià i el Cor de la Fera. L'exmembre d'Obrint Pas, "nerviós com el primer dia", agraïa un guardó a un tema dedicat a lluitar "contra el feixisme, la repressió i la censura" i recordant els fets de les últimes setmanes al Forn de Barraca: "Volien soterrar-nos, però no sabien que érem llavors". En la mateixa línia, instants després, es pronunciava Manolo Miralles, president del COM: " Sou com la brasa de foc que per baix la cendra crema [...] la corxera i la paraula"

Entre premi i discursos, el taller de Sedajazz regalava improvisacions virtuoses a base de versionar, sempre en clau de jazz, 'El cant dels maulets', 'La malaguenya de Barxeta' o, fins i tot, temes de Camilo Sesto, en un homenatge al també recentment traspassat artista alcoià. Els solos els saxòfons donaven pas a un premi a Millor arranjament i producció protagonitzat per La gran aventura de L'EmperadorFeliu Ventura, amb un treball que ha nascut amb una nova membre de la família, s'emportava el premi a Millor cançó d'autor pel recent estrenat disc Convocatòria

Amb ells, més paraules crítiques contra la censura. Ja que també van denunciar el morrió negre de Prozak Soup, guanyadors per un videoclip conceptual amb 'Come on', que als pocs dies ja acumulava bloqueigs a les xarxes socials que custodiaven els espectadors pel suposadament "contingut indegut". També de les xarxes socials va parlar el grup Gener quan un dels seus integrants va recollir el guardó com a Millor disc de pop per Cante al cos elèctric: "No oblidem que, potser, amb qui estem discutint per Twitter, potser al dia següent l'estem abraçant pel carrer". Un missatge destinat a desapegar les ments de la doble realitat irracional a què aboquen les pantalles.

Però, als Ovidi, es parla de música. De la del cantautor alcoià, precisament, al qual feia referència Flora, d'El Diluvi, quan arreplegava el premi per Millor disc de mestissatge per Junteu-vos. "Vam nàixer versionant l'Ovidi... I ara ací estem". Una il·lusió doble per un premi a un treball que parla de lluitar contra la por i la unió combativa i festiva. La mateixa que no falta en Rural, de Tesa, que s'erigia com al Millor disc de hip-hop i electrònica, amb temes combatius que han sonat tant a discomòbils com als concerts. Els grup Ofèlia també se sumava als guardons amb el Millor disc de rock per Abismes infinits

Tampoc van faltar els premis honorífics, als quals, inevitablement, l'escena musical valenciana deu una porció del seu triomf. Un d'ells va ser per a Els Gramoxone Ska Band, un grup de la Ribera Alta de finals dels 90, pioners en la fusió de l'ska i la música popular, i amb temes reconeguts com 'Canal Bou' o 'Que no torne Déu'. El grup, encara en actiu, rebia el premi recordant el traspassat Pep Bolinches, un dels emblemàtics integrants del grups. 

De vegades ha costat trencar una llança i atrevir-se a portar endavant iniciatives que aposten per la música en valencià. Aquesta valentia és el que precisament des del Col·lectiu Ovidi Montllor homenatjaven en aquesta edició del festival Feslloch, que rebia un dels premis honorífics de la gala. 

La cita musical se celebra des del 2007 a la localitat de la Plana Alta i és una de les principals pistes d'enlairament dels grups del panorama musical. Una escena amplia, variada i que es renova any rere any amb noves promeses i un repertori canviant, tot i que sempre amb una píndola combativa. 

El final de la gala arribava amb un Miquel Gil pujant a l'escenari amb presses per a rebre de les mans de Vicent Torrent, fundador dels Al Tall, el premi al Millor disc de folk, per Geometries. Els dos responsables de la bona salut de la música en valencià es fonien en una abraçada que donava per lliurats tots els premis de la nit. La gala acabava, però no les reivindicacions. Sota la mirada atenta de les càmeres, la sala no silenciava la melodia combativa. I 'Diguem no', de Raimon, va sonar a l'uníson en La Mutant. 

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next