VALÈNCIA (EP). L’Ajuntament de Cullera ha iniciat els treballs per a marcar el tram de l’antiga muralla del segle XVI que va ser descobert el desembre passat durant les obres de reurbanització del carrer del Riu. Per a fer-ho, s’utilitzarà un perfil d’acer i llambordes especials.
Després de la troballa, el consistori va topografiar, cartografiar i reproduir en 3D aquesta part soterrada del traçat que transcorre entre l’actual Casa de l’Ensenyança, la nova rotonda del carrer del Riu i una cantonada de la Rambla de Sant Isidre, segons ha indicat el consistori en un comunicat.
Amb els pertinents permisos de la Generalitat, les restes de la fortificació es van tornar a soterrar. No obstant això, per a preservar la seua memòria, el consistori va decidir marcar el sòl mitjançant un perfil d’acer i llambordes especials el recorregut de la muralla.
La regidora de Patrimoni Històric, Amparo Jover, ha assenyalat: “D’aquesta forma, convertirem el recorregut en un recurs didàctic i, al mateix temps, en un atractiu turístic perquè veïns i visitants puguen conéixer aquesta dada històrica de gran rellevància i vinculada a una tragèdia com el saqueig del pirata Dragut”.
A més, sobre el paviment s’ha situat una placa explicativa que dona fe de la presència de la muralla en aquesta part del centre històric.
Per què hi ha una muralla a Cullera?
La vila de Cullera va ser emmurallada l’any 1556, després de l’atac del pirata turc Turgut Reis (Dragut). Les obres de construcció, sota la direcció del pare Miquel de Santander, van consistir en una muralla de maçoneria de morter en forma de pentàgon irregular amb set torres, tres portes i un portell.
El tram de muralla que ara es marca confluïa amb la Torre de Sant Joan Evangelista i amb la Porta del Riu, lloc per on va desembarcar el pirata Dragut uns anys abans de la construcció d’aquestes defenses.
No és l’únic vestigi que queda de muralla. A la vila es poden encara veure llenços complets. És el cas del tram nord al barri de Sant Francesc en el vessant de la muntanya. La seua restauració es va produir el 2014 per part de l’arqueòloga de Cullera Magda Monraval. Aquesta construcció és actualment Bé d’Interés Cultural (BIC).
Seguint l’exemple de la ciutat de València, Cullera va començar a derrocar les seues muralles a mitjan segle XIX, a causa del gran impuls urbanístic que va experimentar el municipi, segons reflecteixen les actes municipals. Les autoritats de l’època van al·legar que l’enderroc de les muralles milloraria la higiene urbana, evitaria actes de delinqüència i els treballs de demolició permetrien donar ocupació a la gent.
