VALÈNCIA. El vicepresident segon de la Generalitat i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha cridat l’atenció sobre “dos focus d’emergència habitacional”: l’àrea metropolitana de València i el sud de la demarcació d’Alacant, dues zones amb una “enorme quantitat de demandants i molts problemes socials d’habitatge” on el seu departament serà “particularment dràstic” a l’hora de plantejar solucions.
Entre les mesures a emprendre, ha incidit en la importància d’augmentar el parc públic d’habitatge entre un 20% i un 30% en aquesta legislatura, això és, uns 9.000 habitatges que se sumarien a les 15.000 de les quals la Generalitat disposa en l’actualitat. Per a això, aposta per la rehabilitació d’immobles de particulars, a canvi de la seua cessió a l’Administració entre 5 i 8 anys.
Segons els seus càlculs, “per cada euro que s’inverteix en habitatge, es reben 4 euros d’altres serveis que no s’utilitzen o s’usen menys”, com són els Serveis Socials o la Sanitat. “Invertir en habitatge no és sols generar un dret constitucional sinó qualitat de vida i felicitat”, ha assenyalat en una entrevista a Europa Press, de manera que si no hi ha pressupost, “ha d’haver-ne”, ha sentenciat.
“L’objectiu és augmentar parc públic d’habitatges, però moltes vivendes no estan en condicions per a ser habitades, perquè durant molt de temps no va haver-hi política d’habitatge social, va haver-hi política d’habitatge especulatiu per a grans forquetes o elits amb molta capacitat d’inversió, però les polítiques de lloguer social o assequible van estar abandonades pel PP”, ha lamentat.
“Els bancs comencen a adonar-se de la funció social”
Precisament, en relació a les sancions que contempla la Llei de la Funció de l’Habitatge per a grans tenidors –això és, amb més de deu habitatges buits– i el reglament dels quals es preveu desenvolupar en aquesta legislatura, Dalmau s’ha proposat “treballar molt a fons” perquè la norma puga ser aplicada. Està pensada fonamentalment per a fons voltor i bancs que s’han quedat amb habitatges i hauran de posar-se a la disposició de la Generalitat, ha explicat.
El govern valencià ja té convenis amb bancs. En opinió del conseller, “els bancs s’estan adonant de la necessitat d’aprofundir en la funció social de l’habitatge, perquè és un mandat constitucional”. En aquest sentit, s’ha mostrat “convençut” que tant els grans tenidors privats com els bancs “acataran la llei i ajudaran al fet que tots els valencians tinguen dret a l’habitatge garantit”.
Harmonitzar turisme i emancipació
En llocs com València i el sud d’Alacant, “on la pressió turística incideix en els preus del lloguer”, Dalmau treballarà en la cerca de “mecanismes per a harmonitzar el dret a emancipar-se dels valencians, la vida habitual, amb la pressió turística i la necessitat de rebre persones que venen a la nostra terra”, és a dir, el dret a llogar un habitatge al turisme i el dret dels joves valencians a emancipar-se.
En aquesta línia, ha advocat per controlar l’augment del preu del lloguer a través d’incentius fiscals en l’IRPF a les persones que lloguen d’acord amb l’Índex de Preus de Referència de la Conselleria i que gràcies a l’Observatori de l’Habitatge permet disposar de preus del lloguer “carrer per carrer”, ha ressaltat.
A més, ha assenyalat la necessitat d'”homogeneïtzar els apartaments turístics”, és a dir, determinar quins apartaments poden ser destinats al turisme, a més d’augmentar el control sobre apartaments turístics il·legals i millorar la forma de disposició.
Davant el desnonament, un sistema de detecció primerenca
Dalmau ha avançat que la seua conselleria està realitzant un “diagnòstic” de les polítiques dels últims quatre anys en matèria d’Habitatge per a detectar les “possibilitats de millora”, especialment per a evitar desnonaments. El seu objectiu és declarar el País Valencià “lliure de desnonaments” en aquesta legislatura, pel que treballa ja en “mecanismes d’alerta primerenca” per a actuar “abans” que un desnonament es produïsca, sobretot entre particulars.
Edificis més eficients per a combatre la pobresa energètica
Quant a l’Arquitectura Bioclimàtica, Dalmau ha posat en relleu “el malbaratament energètic en edificis”, que a l’Estat representa el 40% d’energia consumida. Enfront d’això, aposta per la rehabilitació d’edificis “amb millor aïllament, millor aprofitament de condicions naturals energètiques i d’aprofitament de llum del sol”.
“Si en aquells llocs on hi ha pobresa energètica busquem la manera d’aprofitar les fonts naturals i netes d’energia que tenim podrem aprofitar-ho en dos sentits: edificis més eficients energèticament i menys problemes de pobresa energètica i, a més, estarem limitant emissions al medi ambient i avançant cap a la transició verda i contra el canvi climàtic”, ha ressaltat.
Segons entén, la “innovació que puga aplicar-se a nous edificis ajudarà molt”, per la qual cosa la Secretaria Autonòmica d’Arquitectura Bioclimàtica que s’encarregarà de millorar l’eficiència energètica dels edificis.
De fet, ja existeixen línies de subvencions per a facilitar la rehabilitació i ara “cal aprofundir en elles, investigar més i posar a la disposició de les persones vulguen rehabilitar el bagatge de Conselleria per a crear condicions d’eficiència energètica perquè la transició verda comença per l’ús quotidià i les nostres cases”, ha conclòs.
