Dansa de valencians, dansa nacional

8 novembre 2019 06:00h
Catalans i valencians compartim alguna cosa més que una llengua o la pertinença a un territori. / Ximo Bueno

Els valencians i els catalans compartim alguna cosa més que la llengua o la pertinença a un territori. Compartim elements festius vius que han evolucionat i adaptat a dintre del mateix. Un llegat cultural viatger que ha anat modificant-se contagiat pels diferents moviments d’anada i tornada.

Les muixerangues, com els castells, tanquen valors com la coneixença del comportament, hàbits i estils de vida d’un poble. Comprendre per què una societat té entre els seus costums posar els peus damunt els muscles d’un company/a ens ha d’ajudar, entre altres coses, a conèixer-nos i a valorar-nos. Així mateix, a prendre consciència que la coordenada compartida al llarg del temps ens val per continuar un camí comú.

L’anomenat Ball o Dansa de Valencians és l’element que en aquest cas ens permet buscar l’arrel compartida de les actuals danses. No és gens fàcil esmicolar els actuals castells i muixerangues per saber què queda d’aquell antic ball o quant de castell tenen avui les actuals muixerangues, en aquest viatge d’anada i de tornada (ús de la faixa, tècnica dels tres passos, noms de la pinya, pilars aixecats o simplement el fet de pujar descalç, per nomenar algunes incorporacions castelleres al món de les muixerangues). Però, siga com siga, és obvi que una dansa que es realitza, amb les seues diferents formes, en 46 de les nostres comarques, és alguna cosa més que el fruït d’una casuística, és una autèntica dansa nacional.

Les muixerangues i els castells vertebren i fan poble. La constitució de la Federació Coordinadora de Muixerangues al gener de 2018 ha estat una eina clau en aquest sentit. Els castells arriben a les Illes Balears (Castellers de Mallorca i Al·lots de Llevant) i les muixerangues a la ciutat de Barcelona (Muixeranga de Barcelona). Les institucions comencen a comprendre el potencial d’aquest moviment en imparable expansió. El darrer 9 d’Octubre faltaren agrupacions per cobrir l’alta demanda existent, que temps era temps que la muixeranga era amagada per les mateixes institucions que ara la mostren. Comencem a prendre consciència que les muixerangues representen la millor de les metàfores per fer poble, la de fer pinya tots plegats per un objectiu comú. Són en elles mateixes una actitud. I ho són pels valors que representen. Valors com l’esforç, el seny, el coratge d’alçar-se després d’una caiguda o la germanor que es respira a dintre de les colles i entre els diferents col·lectius.

Presentació de la Federació de Muixerangues a Algemesí (20 de gener de 2018). /  Ximo Bueno

L’antic Ball o Dansa de Valencians, convertit avui en muixerangues i castells, és la millor garantia per fer de l’esforç comú una eina per bastir el nostre futur, una obra comuna, la de fer país exactament. Cal fer muixerangues i donar-los major suport institucional. I cal fer-ho amb orgull, estima i confiança. Amb l’orgull del poble que fórem i amb la confiança del poble que podem tornar a ser. A la fi, com deia Salvador Espriu, l’únic senyor que totes i tots triàrem.

Alta de Sis de la Nova Muixeranga d’Algemesí. / Ximo Bueno

 Raül Sanxis

agermana't

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next