VALÈNCIA. En els darrers mesos la vivenda s’ha posicionat com un tema cabdal ja no només en les converses al voltant de qualsevol taula, sinó en les propostes polítiques per a les pròximes eleccions. Un assumpte vinculat a un vocabulari ja assentat entre tots nosaltres però que fa uns anys resultava prou desconegut: gentrificació, desnonaments o execucions hipotecàries.
Per a parlar de totes aquestes qüestions, el sociòleg David J. Madden (Nova York) ha deixat aquesta setmana la seua residència habitual a Londres, on imparteix classes com a professor especialista en ciutat i habitage en la London School of Economics and Political Science, per a fer una ruta per diferents ciutats de l’Estat i presentar també el seu darrer llibre, En defensa de l’habitatge, escrit junt amb Peter Marcuse.
A València, el Col·legi Major Rector Peset va acollir, aquest dimecres, la seua conferència emmarcada en ‘Els Debats del Magnànim’, organitzats per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, i des de Diari La Veu vam aprofitar l’ocasió per a mantidre una conversa amb aquest expert en habitage.
L’accés a la vivenda cada vegada és més difícil en ciutats com València, on a més hi ha hagut un increment dels preus del lloguer. Quina considera que serà la situació d’ací a uns anys?
El que plantegem al llibre és que n’hi ha raons estructurals per a l’increment en els costos de la vivenda, així com per a l’augment dels desplaçaments de la població, els desnonaments o l’accés a una llar. Aquestos problemes són causats pels canvis en l’estructura del mercat de l’habitatge i la indústria de la construcció, que fan que la vivenda s’estiga convertint més en una mercaderia, en una cosa que és produïda o distribuïda per a obtindre un benefici. Hi ha hagut un canvi en el sistema de la vivenda i podem anticipar que hi continuarà havent una pressió dels mercats perquè continue creixent el cost.
Ens dirigim així cap a ciutats sense veïns i veïnes?
No pense que els residents siguen trets de les ciutats tots alhora, però n’hi ha molta desigualtat en termes de qui té permís i capacitat per a viure en la ciutat i qui no. Molts dels treballadors que han fet les ciutats possibles i sense els quals les urbs no podrien existir no tenen la possibilitat de viure en el centre de la ciutat. Aquestos són expulsats als marges i són els que estan patint les conseqüències d’aquest canvi en el sistema de la vivenda.
De fet, els desnonaments per no poder pagar el lloguer són una realitat en augment en la nostra regió, que s’uneixen als ocorreguts per les execucions hipotecàries. Així, ens trobem amb una paradoxa: vivendes buides i gent que no pot accedir-ne a una. Quina podria ser la solució davant d’açò?
Aquesta situació també està ocorrent en molts altres llocs. Tenim moltes vivendes i moltes persones amb necessitat d’habitatge i això és un signe que la política econòmica de vivenda no està treballant com hauria de funcionar. No estem veient que el sistema estiga cobrint eixa necessitat social d’habitatge que n’hi ha per part de la ciutadania. Així que aquest s’ha de reorientar cap a l’objectiu de donar a la gent la llar que necessita, en comptes de mantindre els beneficis de les empreses.
