David Pous: "La Festa d'Algemesí no pot oposar-se a la igualtat de gènere perquè és inqüestionable"

L'historiador algemesinenc alerta que la localitat encara té deures pendents sobre la gestió i la participació massiva quasi una dècada després de rebre el reconeixement de la UNESCO de Patrimoni Immaterial de la Humanitat
7 setembre 2019 06:00h
Enguany, per primera vegada en la història, una dona ballarà la dansa dels Tornejants en la processó de les Promeses, dissabte a la nit. / MOISÉS CASTELLS

VALÈNCIA. Efímeres i barroquistes. Com cada any, Algemesí es prepara per a omplir els carrers de balls, sons, colors, formes, sentiments místics, religiosos o de pertinença. Cadascú pot viure les Festes de la Mare de Déu de la Salut des del prisma que trie, però, només durant els dies 7 i 8 de setembre.

Aquest any, l'organització de la Festa d'Algemesí correspon al barri de la Capella, d'on és l'historiador David Pous. Enguany, aprofitant l'avinentesa, l'algemesinenc ha dirigit diverses rutes guiades pel mític carrer Berca, l'eix més important de l'Algemesí medieval que unia el centre de la localitat amb les alqueries de la perifèria, tot resseguint l'antic camí reial cap a Alzira i Xàtiva. Pous va guanyar el 2018 el premi de Ciències Socials Vicent Castell Llàcer que lliura l'Ajuntament d'Algemesí per la seua obra Gestionar l'intangible, una investigació que posa sobre la taula els "avantatges" i els "perills" que afecten una festa com la d'Algemesí després d'haver rebut la distinció de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

La Festa d'Algemesí està a punt de celebrar una dècada de la distinció de l'organisme internacional i encara té deures pendents, com ara la creació de "mecanismes de gestió i de participació", tal com assenyala David Pous. De fet, en les darreres setmanes, la localitat ha viscut un nou debat al voltant de la incorporació de la dona a l'últim ball de la processó, en el qual encara no hi havia participació femenina. Finalment, una dona ballarà els Tornejants, però, les veus discordants no s'han apagat. Encara hi ha qui veu en la presència de dones en les danses un atac a la tradició ancestral i es verbalitza allò que 's'ha fet així tota la vida'. 

Pous és expert en conservació de patrimoni immaterial i, a més, participa activament en la Festa d'Algemesí: l'historiador també és tornejant. Amb ell abordem el passat, present i futur d'una de les manifestacions més "identitàries" del poble valencià.

Quina edat té la Festa de la Mare de Déu de la Salut?

La tradició remunta la troballa de la imatge al 1247, però la primera documentació que parla d'una imatge mariana a Algemesí és del 1471. Un notari, Juan Tabardo, fa un inventari dels béns que té la parròquia (de Sant Jaume) i diu que hi ha una primera imatge. Tot i això, no va ser fins al voltant de 1600 que mossén Curçà escriu la primera història de la Mare de Déu i aleshores és quan es rememora la troballa. El 1610 es troba una donació d'un home que va deixar els seus béns a la parròquia perquè es feren vespres i una missa amb sermó a la Mare de Déu. En eixes dates és quan se li dona el nom de Mare de Déu de la Salut. Posteriorment apareixerien les processons de la Vespra i el Matí, i no seria fins al 1724 quan es configura la processó de volta general. Ara bé, una altra cosa van ser els balls i la seua aparició en la processó. El primer document que tenim fa referència a la muixeranga. Concretament parla d'un pagament que es fa a un dolçainer perquè vinguera a tocar la muixeranga en 1733. Eixes serien les dates més significatives pel que fa a la configuració final de la Festa. Però, no hi ha una data exacta de la primera perquè la documentació és molt esquiva en eixe sentit.

La processoneta del Matí té lloc durant el 8 de setembre, amb un recorregut que segueix el carrer Berca des de la capella de la Troballa fins a la basílica de Sant Jaume, a la plaça Major on s'hi troben tots els balls. / MOISÉS CASTELLS

Quins trets fan peculiar la Festa d'Algemesí respecte d'altres esdeveniments similars que compten amb balls i músiques semblants?

La diferència de la Festa d'Algemesí respecte d'altres esdeveniments similars és que bàsicament ha sabut gestionar el seu patrimoni fins hui, és a dir, que ha aconseguit que no desaparegueren les representacions que es fan per a la Mare de Déu perquè en molts altres pobles de la Ribera i del conjunt del País Valencià s'havien perdut aquestes representacions, com per exemple muixerangues, balls dels bastons, tornejants, etc. Eixes representacions no eren exclusives d'Algemesí, però, la peculiaritat que ha tingut és que ha sabut conservar-les fins a l'actualitat. Això és el que la fa tan especial i per això li ha valgut tots els reconeixements internacionals. Això no obstant, Algemesí és un cas paradigmàtic de conservació de les tradicions gràcies a l'acció veïnal al voltant dels barris que fan la Festa cada any.

Quin és eixe paradigma?

Per què s'ha conservat a Algemesí i no a altres pobles és més una teoria dels experts que un fet contrastat, però jo ho atribuïsc a l'acció veïnal, al paper dels barris per a configurar els veïns al voltant de la Festa. Això ha aconseguit que pervisca. La Festa és una manifestació religiosa, però, l'acció veïnal ha tingut sempre molta força en la representació religiosa.

La força de la societat civil ha sigut la clau de la conservació?

Sí. I això, en els últims temps, s'ha vist reforçat encara més, perquè, tot i ser evidentment una festa religiosa, ha passat a ser un símbol d'identitat que la fa característica. No és una festa religiosa més, sinó que és un símbol d'identitat del poble. No és únicament religió, sinó que és també identitat.

La Vespra, la processoneta del Matí i la processó de volta general són els tres actes que marquen la Festa d'Algemesí, encara que al llarg de les dues jornades hi ha altres tipus de representacions musicals i teatrals amb tarannà religiós. / MOISÉS CASTELLS

De quina manera ha influït el creixement de la Festa, amb els balls i els quadres que s'hi han afegit al llarg dels segles al disseny urbanístic de la ciutat?

El carrer Berca és el carrer per excel·lència d'Algemesí perquè és on està l'origen de la ciutat. Ara no tant, però abans tindre una casa al carrer Berca era una cosa prou significativa. Al voltant d'eixe carrer és on es configura la Festa, ara bé, el 1724 quan es fa la processó de volta general es recull tot el perímetre de la ciutat, de manera que això ens va permetre saber com era la ciutat en el segle XVIII, però el més important és que es va reforçar encara més la identitat, la pertinença, perquè la Festa de la Mare de Déu integrava tot el poble al voltant d'una mateixa identitat. Això no obstant, el carrer Berca està ple de manifestacions marianes des del Pouet, a la capella de la Troballa i la Font. El carrer va ser un dels grans eixos de comunicació que va tindre l'Algemesí medieval i durant bona part de l'època moderna perquè conduïa cap a alqueries properes seguint el traçat original del camí Reial que duia cap a Alzira i Xàtiva. El barri de la Capella, on es troba el carrer, és molt peculiar perquè és on es consagra la història essencial de la ciutat.

La capella de la Troballa delimita el punt d'inici de la processoneta del Matí que baixa cap a la plaça Major seguint el carrer Berca, l'eix principal de comunicació de la ciutat durant l'edat mitjana. / MOISÉS CASTELLS

Quin balanç es pot fer quasi una dècada després del reconeixement de la Festa d'Algemesí com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO?

El reconeixement ha contribuït a posar un focus molt gran sobre una festa que era de poble. De fet, jo l'he coneguda molt més xicoteta del que ho és ara. Quan es fa una declaració institucional d'aquest calibre, el focus és increïble i es crea una expectació molt gran al voltant del fet. Això té uns avantatges i uns desavantatges. Des del meu punt de vista sóc molt crític amb aquestes coses perquè pareix que tothom busca que es pose el seu nom en el passeig de la fama cultural però, en canvi, es descuida que darrere del reconeixement hi ha molts perills amagats i un d'ells és que si no tens una estructura forta darrere que sustente la Festa, et trobes amb un problema greu perquè, a partir del moment en què es posa el focus sobre ella, apareixen qüestions com la turistificació, la teatralització de la Festa, la massificació o que la gent vulga participar massivament en la seua festa i potser no tens mecanismes per a gestionar eixa afluència de gent. A més, la Festa ha de tindre mecanismes d'investigació i de gestió. Tot això encara s'ha de configurar. Quan poses el focus sobre una festa tan xicoteta i la fas Patrimoni de la Humanitat li dones avantatges però també inconvenients, per això cal començar a buscar una gestió més ampla que integre un marc comú mínim per a tots els balls i totes les representacions.

Aquestes mancances encara són reptes que estan pendents de solucionar-se?

La Festa com a tal no deixa de ser encara una festa de poble però amb un vestit de Patrimoni de la Humanitat i en eixe sentit que assenyalava abans li queda gran perquè un poble com Algemesí no té els mecanismes adaptats per a una festa de cert calibre. És veritat que es treballa en aquest sentit, però continua sent una festa molt de poble i se li dona, a més, una mística afegida. Ací ningú ha fet un estudi previ de quins són els avantatges i els perills perquè tots el que volien era inscriure el nom de la Festa en un lloc privilegiat. I, per altra banda, també és cert que la Festa s'ha convertit en un acte polític de primera magnitud, encara que això no només passa a Algemesí.

La Nova Muixeranga d'Algemesí va ser la pionera a incloure la dona als balls que formen part de la Festa d'Algemesí. A banda de la Carxofa i les Pastoretes, que sempre han comptat amb xiquets i xiquetes, el ball dels bastons va incorporar una colla de dones que participen paral·lelament amb un grup d'homes. / MOISÉS CASTELLS

Eixos mecanismes de participació i de gestió haurien ajudat a solucionar la incorporació de la dona en els Tornejants, l'últim ball que restava sense presència femenina?

La Festa no deixa de ser una construcció social i derivat del fet que és una construcció social perviu també perquè s'ha sabut adaptar a les diferents etapes. Per això, una festa ha d'avançar junt amb la seua societat. Els canvis no volen dir que desmuntes una tradició o acabes amb el sentit religiós o místic de la Festa. La Festa de la Mare de Déu s'ha conservat perquè fins ara s'han sabut trobar els mecanismes per a poder adherir-se als canvis dels temps. El debat al voltant de la participació de la dona ha arribat en un moment en què la igualtat de gènere és imparable i la Festa d'Algemesí no pot oposar-se perquè és un fet inqüestionable, entre altres coses, perquè les festes són espais de poder i, en eixe sentit, la dona ha fet el salt cap a eixos espais de poder. Això és una dinàmica imparable. Que el debat arriba en el millor o en el pitjor moment? El cas és que ha arribat i, per tant, Algemesí ha de saber congeniar-lo perquè el procés no torne a ser traumàtic com ha passat en altres festes.

David Pous: "Una festa ha d'avançar al costat de la seua societat" i "els canvis no volen dir que desmuntes una tradició". / MOISÉS CASTELLS

Aquest any, la Festa cau en cap de setmana i s'espera una afluència massiva. Les Falles s'han plantejat la possibilitat que se celebren sempre en cap de setmana per a afavorir l'economia local. Caldria fixar les processons en dissabte i diumenge per a potenciar l'arribada de més públic a la localitat?

Per sort eixe debat no s'ha dut a terme a Algemesí. Amb el focus que tenen Algemesí o les Falles, si es pensa en el benefici econòmic, corren el perill que es convertisquen en una teatralització si l'únic que es fa és exposar-les a la turistificació. Espere que no es plantege un debat en eixos termes perquè la Festa d'Algemesí té sentit en un lloc i un moment determinat, és a dir, el 7 i el 8 de setembre, si no és en eixe context, estàs desmarcant-la del seu àmbit natural.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next