Per part de la Plataforma per la Llengua, hem volgut celebrar els primers 25 anys d’existència de l’entitat amb la convocatòria de dinars per tot el territori lingüístic del nostre valencià, el català de tots, com deia el mestre Enric Valor. Per això hem convocat dinars l’1 de juny a la plaça d’Isabel la Catòlica de Castelló i el 8 de juny a Benimaclet, a València.
Menjar paella valenciana o paella del senyoret, en una plaça o en un espai obert a la gent, és la proposta de la Plataforma per la Llengua per celebrar la nostra trajectòria fins ara. Hem volgut comptar amb persones amigues i amb col·lectius igualment propers i estimats, com és el cas de la conlloga Muixeranga de Castelló, el músic Still Morris o l’Assemblea de veïns de Benimaclet, de València.
Per al poble valencià, menjar paella col·lectivament sol ser sinònim de conclave familiar o amistós. Menjar paella sol ser una festa, per a l’estómac i per als sentiments. La paella per a la nostra gent no és només un acte per apaivagar la fam. És més que un gaudi corporal. Parlem de bona cuina i de bona companyia.
Com que estem parlant de menjar bé, també cal que parlem de beure. En els darrers dos mesos,la Plataforma per la Llengua ha intervingut en dos casos de persones que han tingut respostes increïbles, en sengles bars del nostre territori. El 12 d’abril del 2019 la periodista Jèssica Crespo va dir a un cambrer del bar restaurant del poliesportiu de Massanassa (a l’Horta Sud): «Pots deixar-me un got, per favor?». I el cambrer, que l’havia entesa perfectament, perquè va estirar el braç per agafar-lo, el va deixar caure a un pam del got i li va espetar: «Pues aquí me hablas español». Es evident que el cambrer del bar restaurant del Poliesportiu de Massanassa volia impedir el dret d’una persona a parlar valencià.
