De bars i dinars per la llengua  

Manuel Carceller, delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià
28 maig 2019 06:00h
Bar restaurant del poliesportiu de Massanassa (a l’Horta Sud).

Per part de la Plataforma per la Llengua, hem volgut celebrar els primers 25 anys d’existència de l’entitat amb la convocatòria de dinars per tot el territori lingüístic del nostre valencià, el català de tots, com deia el mestre Enric Valor. Per això hem convocat dinars l’1 de juny a la plaça d'Isabel la Catòlica de Castelló i el 8 de juny a Benimaclet, a València.

Menjar paella valenciana o paella del senyoret, en una plaça o en un espai obert a la gent, és la proposta de la Plataforma per la Llengua per celebrar la nostra trajectòria fins ara. Hem volgut comptar amb persones amigues i amb col·lectius igualment propers i estimats, com és el cas de la conlloga Muixeranga de Castelló, el músic Still Morris o l’Assemblea de veïns de Benimaclet, de València.

Per al poble valencià, menjar paella col·lectivament sol ser sinònim de conclave familiar o amistós. Menjar paella sol ser una festa, per a l’estómac i per als sentiments. La paella per a la nostra gent no és només un acte per apaivagar la fam. És més que un gaudi corporal. Parlem de bona cuina i de bona companyia.

Com que estem parlant de menjar bé, també cal que parlem de beure. En els darrers dos mesos,la Plataforma per la Llengua ha intervingut en dos casos de persones que han tingut respostes increïbles, en sengles bars del nostre territori. El 12 d’abril del 2019 la periodista Jèssica Crespo va dir a un cambrer del bar restaurant del poliesportiu de Massanassa (a l’Horta Sud): «Pots deixar-me un got, per favor?». I el cambrer, que l’havia entesa perfectament, perquè va estirar el braç per agafar-lo, el va deixar caure a un pam del got i li va espetar: «Pues aquí me hablas español». Es evident que el cambrer del bar restaurant del Poliesportiu de Massanassa volia impedir el dret d’una persona a parlar valencià.

Divendres, 24 de maig, el cantant Jonatan Penalba va patir un altre increïble episodi amb una cambrera al bar del Centre Cívic de Massalfassar (Horta Nord). Allí els cambrers tots parlen valencià, com és normal. La xicota del servei de la barra és l’única que no el parla. El cantant li va dir: «Em pots posar un cafè, per favor?» La reacció de la cambrera, amb aires de prepotència, va ser contestar: «Mira bien mi cara, quédate bien con mi cara cara, y acuérdate de mi cara. ¡Háblame en castellano! Porqué el valenciano no lo entiendo». Resulta evident que aquesta resposta és impròpia d’una persona que tracta el públic amb respecte i sentit professional. El fons de la qüestió, tant al Centre Cívic de Massalfassar com al bar del poliesportiu de Massanassa, no és el desconeixement del valencià sinó la valencianofòbia. No és un tema de coneixement de la llengua, sinó d’opció ideològica per la intolerància.

Tothom coneix treballadors i treballadores de bars i restaurants que parlen castellà. També hem viscut que en alguna ocasió ens diguen o facen entendre que no ens entenen. En molts casos, n’estic convençut, això és degut a la inseguretat. L’educació monolingüe en castellà produeix gent sense suficient seguretat lingüística. El cas dels cambrers és un exemple perfecte de la necessitat social al País Valencià de comptar amb gent que conega suficientment tant el valencià com el castellà, i molt especialment si es treballa de cara al públic.

Per això en la primera campanya promoguda per la Plataforma per la Llengua en el territori valencià, anomenada «Estime el valencià», el 2015, parlàvem de la necessitat de la garantia lingüística.Volem garantir al País Valencià, com a mínim, el deure del coneixement passiu de la llengua pròpia. La ignorància mai no pot ser un dret i la valencianofòbia està contra la legalitat i contra la convivència.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next