La declaració institucional de les Corts per a reconéixer la lluita LGTBI no tira endavant pel rebuig de Vox

El document proposat reivindica les revoltes del col·lectiu LGBTI que es van produir el 28 de juny del 1968 a Stonewall en ple debat social sobre la 'descafeïnització' de l'Orgull
26 juny 2019 13:36h
El 21 de novembre del 2018 va ser aprovada la Llei valenciana per a la igualtat de les persones LGTBI. Imatge d'arxiu

VALÈNCIA. La X legislatura de les Corts pretenia començar com va acabar l'anterior: amb el reconeixement dels drets (i la lluita per a adquirir-los) del col·lectiu LGTBI. Si al novembre es va aprovar la Llei valenciana per a la igualtat de les persones LGTBI amb l'única abstenció del PP, la declaració institucional presentada aquest dimecres ha rebut el suport de tots els grups. De tots, excepte de Vox, cosa que ha impedit assolir la unanimitat necessària per a declarar-la. 

La síndica de la formació ultradretana, Ana Vega, ha recorregut a l'argumentari habitual del partit pensat per a aquests casos: l'article 14 de la Constitució assenyala que "els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaldre discriminació alguna per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social". Un article que no al·ludeix de manera explícita a l'orientació sexual i que, en la pràctica, no ha garantit que s'evite la discriminació cap a aquest col·lectiu. 

Aquesta declaració institucional fallida, proposada per Compromís en plena setmana de l'Orgull, comença recordant les revoltes que es van produir el 28 de juny del 1968 a Stonewall (EUA) i que denunciaven "la criminalització a la qual estaven sotmeses les persones LGTB+". Des d'aquell moment, se celebra l'Orgull durant les dates actuals per a "reivindicar els drets, la dignitat i la igualtat" per al col·lectiu. De fet, no és casual que es plasme en el paper la paraula "lluita" i que s'al·ludisca a aquesta efemèride en ple debat social sobre la 'descafeïnització' de les celebracions de l'Orgull, de les quals molts critiquen que han perdut el seu esperit reivindicatiu. 

El document reconeix "els avanços aconseguits en els últims anys", especialment al País València", però admet que "la LGTBfòbia continua manifestant-se en les aules, les llars, els centres d'oci i de treball i, fins i tot, en les administracions i serveis públics". Per això, apunta que "els poders públics han de comprometre's a dur endavant de forma proactiva les mesures necessàries per tal de garantir el dret a la igualtat i no discriminació de totes les persones". 

Critiques generalitzes a Vox

Tot i que a ningú ha sorprés la negativa de Vox a donar suport a aquesta declaració –així ho ha fet notar el síndic del PSPV, Manolo Mata–, no han faltat les crítiques cap al partit de José María Llanos. Entre elles, les del líder de Ciutadans, Toni Cantó, qui ha lamentat que s'hagen quedat fora i ha recordat que "el col·lectiu LGBT continua vivint moltes dificultats".  

També el síndic de Compromís, Fran Ferri, ha assegurat que no comprén "com algú pot no donar-li suport a la proposta". Per part del PPCV, Isabel Bonig s'ha congratulat del seu suport a la iniciativa de Compromís i ha anunciat que en presentaran una altra per a defensar els drets del col·lectiu LGTBI en aquells països on estan perseguits, "siguen d'extrema dreta, com Arabia Saudí, o d'extrema esquerra, com Veneçuela o Cuba", petició que espera que tinga el suport de Compromís. A aquest respecte, Ferri ha indicat que estudiaran la proposta quan arribe i ha deixat caure que, tot i que defensaran aquests drets "en tots els llocs", la "informació" que té de certs països "no és del tot encertada". A més, ha recordat que "la capacitat d'actuació de les Corts és limitada". 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next